3 minuts · 555 paraules

El pregó de La Mercè d’aquest noi pobre, s’ha assemblat massa a les cròniques del París gauche, brut i sòrdid, que tant abunden en la nostra literatura, com si per ser decent calgués ser una rata o demanar perdó. Pla recomanava: “inventi’s una malaltia”.


21/09/2016

Us ho vaig dir

6 minuts · 1233 paraules

Us vaig avisar el 2012, quan tenia més mèrit fer-ho. Érem a les beceroles del procés, però ja se le veia tota la impostura. Fora de la seva família, potser sóc la persona que conec millor el president Mas, i no només perquè les més tràgiques criatures són la meva especialitat, sinó perquè sóc l’únic que he jugat al seu costat sense viure a través d’ell de la menjadora del catalanisme. Si un dia ens trobéssim, ell i jo sols, en un carrer amb boira, no podria retreure’m res més que la meva llibertat. I això, d’entre els que alguna vegada hem mirat d’afavorir-lo, sóc l’únic que puc dir-ho. No et dec res, president, i per això puc dir-te que ets un frau, un frau malastruc, i un mentider. Puc dir-t’ho perquè minuciosament ho sé, i perquè de tot el que vaig fer perquè arribessis a president, no vaig voler-te cobrar mai res. Mira al teu voltant. Hi ha algú més que, com jo, no t’hagi posat cap preu? De veritat creus que amb culs llogats s’arriba a alguna banda?


2 minuts · 300 paraules

Catalunya Sí que es Pot diu que troba caríssim el programa que el meu amic Xavier Sala-i-Martin fa a TV3. A mi en canvi em semblen molt més cares les polítiques socials que no duen enlloc d’aquests populistes tercermundistes. Mig milió d’euros per 8 programes em sembla un cost raonable.


6 minuts · 1197 paraules

El que em diferencia de vosaltres és que jo tinc tota la informació del mal. Sé el catàleg complet de les formes del dolor. Vaig néixer amb l’espeleologia completa dels pous del patiment interioritzada. No és el meu dolor, però el conec. Ho sé tot, d’ell.


08/09/2016

Paperets, paperots

4 minuts · 705 paraules

Puntual el dia de l’estrena vaig anar al cinema a veure el Woody Allen i amb les entrades em van donar un val de descompte del 30 per cent si tornava a anar-hi abans de mig mes. Em vaig guardar el paperet a la butxaca sabent que no tornaria al cine abans de 15 dies, sabent encara més que me’n fotia el seu descompte de merda, i que en qualsevol cas m’oblidaria del val en aquell mateix instant.


6 minuts · 1270 paraules

El meu estimadíssim Jofre Llombart ha dit en una entrevista tres coses que expliquen minuciosament la mena de sort que tindrà el procés.


23/07/2016

El resum del món

3 minuts · 692 paraules

Ara fa dies que la meva dona s’havia instal•lat al mas dels meus sogres, molt a la vora d’on tenen l’empresa. Pocs minuts, menys de cinc en cotxe. És raonable que ho faci, perquè així no ha d’anar amunt i avall cada dia, i la nena es queda amb els avis i la gosseta, i té la piscina, i pot ajudar l’avi a regar les plantes i a collir mongetes a l’hort; i mentrestant mami pot anar-se’n treballar sense haver de fer quilòmetres.


2 minuts · 471 paraules

Convergència ja té el circ complet: una dona i un tullit regint el partit, i un homosexual que vol ser el candidat a l’alcaldia de Barcelona. I el president, camperolesc. Tots de poble. Tots de quota. Hem passat d’un moviment inspirat en un fort lideratge a una excursió per anar a berenar a la Font de la Matraca.


8 minuts · 1639 paraules

Convergència té ara mateix dues ànimes. Si esperen que una sigui l’ànima de dreta, o de centre dreta, ja els dic que no és el cas i que poden deixar en aquest punt de llegir l’article si no els interessa.


7 minuts · 1456 paraules

El meu amic Enric Vila ha publicat aquest article sobre les enquestes de La Vanguardia i les empreses a qui les encarrega. És un molt bon article, interessant per diferents conceptes, com tot el que escriu l’Enric.


29/03/2016

Mentre dorms

3 minuts · 647 paraules

En el capítol de coses que al principi semblen absurdes i al final no ho són que ser pare m’ha dut a fer, i a tenir ganes de fer, hi ha el posar a dormir la meva filla al “llitet de papis”, com ella en diu, i quedar-me allà, estirat al seu costat quan s’adorm, escrivint o llegint, o mirant una pel•lícula. Ara acabo de veure La casa Rússia.


17/03/2016

Esquerra i l’Obra

3 minuts · 655 paraules

Esquerra ha votat en favor de concertar escoles de l’Opus i em sembla molt bé perquè és una decisió madura, de partit que ha abandonat la sinistra adolescència i sap de què està parlant. El sionisme liberal d’Oriol Junqueras és també molt encertat, tot i que aquesta senda ja l’obrí a ERC Joan Puigcercós, que era el més de dreta de tots nosaltres.


05/03/2016

Escriure bé

4 minuts · 804 paraules

Escriure bé no hauria de ser un mèrit, sinó una higiene. Escriure bé hauria de ser el punt de partida d’un país i no aquesta gran excepcionalitat que resulta ser a Catalunya.


18/02/2016

Els dofins

6 minuts · 1183 paraules

Amb el temps he procurat anar esborrant el rastre de la meva educació socialdemòcrata i convencional. Però sempre queda un tel de fons. I algunes aficions simbòliques.


3 minuts · 590 paraules

Sobre el vídeo dels deixebles de Maduro, difós per Antena 3, Anna Gabriel s’ha preguntat: “Qui és que grava activistes polítics i socials en un espai restringit?”.


15/01/2016

El fantasma de Mas

4 minuts · 700 paraules

Mas ha comparegut de moment en tots els actes oficials del president Puigdemont. Sembla la vídua d’ell mateix, en una grotesca paròdia del mort vivent. La seva presència espectral, el dia de la presa de possessió dels consellers, ens recordava fins a quin punt hem tingut un president estrafet, estrambòtic i ridícul. Tal com les noies joves, quan es volen posar transcendents, acaben semblant un anunci de compreses -quina olor fan els núvols?- la impostada solemnitat de Mas acaba resultant una befa a les institucions, com aquells capítols de Mr. Bean que més que fer riure et posaven nerviós.


11/01/2016

Oh, Anna

2 minuts · 477 paraules

Ahir em vaig emprenyar amb la meva dona, i encara que no està bé que ho digui jo, crec que amb tota la raó. Aquest vespre encara no m’havia passat, perquè tot i que no sóc rancorós, es tractava d’un vell tema de discussió que em subleva que una dona intel•ligent com ella no sigui capaç d’entendre.


3 minuts · 684 paraules

Trobo molt molest anar a les cases de la gent. Jo no hi he de fer res, a les cases, ni ningú no hi ha de venir a fer res a casa meva. Per què? Tenim els bars, tenim els restaurants, tenim els hotels. Jo rebo a Via Veneto.


07/10/2015

La gent comú

2 minuts · 428 paraules

La gent comú viu d’esma, són una inèrcia. Res del que fan o duen o tenen ha nascut d’una reflexió especial, ni és metàfora de cap manera de ser. Perquè vostès m’entenguin podria dir que són gent sense personalitat, però el que veritablement són és gent sense intenció. Gent del camí del mig, que volen empatar amb la vida. Gent transparent, que creu que passar desapercebut és una virtut i que el talent el troben una estridència. De vegades són rics, els comuns. És una qüestió d’actitud. 


05/10/2015

José Antich

3 minuts · 507 paraules

José Antich prepara El Nacional. Alguns amics meus han estat contactats. Si et crida l’Antich, vés-hi, com si et crida Pedrojota. No és que vagis a un digital. És que treballaràs amb l’Antich, o amb el Pedrojota.


© Salvador Sostres 2016

Projecte desenvolupat a Sitelabs