3 minuts · 534 paraules

Un amic d’un amic que ara ja és amic meu ens molesta i ens fascina perquè és una exageració dels nostres defectes i de les nostres virtuts, tot a la vegada, del nostre sentit de l’humor i del nostre sentit del ridícul. Per això el trobem brillant i perillós, i en l’esplendor tenim por de l’abisme que vindrà, i en l’abisme que efectivament ve no li retraiem tant l’estrèpit com el fet que s’assembla a la part de nosaltres que no ens agrada -no ens agrada gens.


31/05/2017

El bisbe de Solsona

4 minuts · 704 paraules

El bisbe de Solsona té raó quan diu que la virilitat desdibuixada, la facilitat amb què es trenquen les famílies i la maltractada figura del pare fomenten la desorientació sexual de molts infants: monsenyor Novell fa referència a l’homosexualitat dels nens i jo afegiria que també moltes noies surten com surten per aquest can pixa i rellisca on ens ha dut la inconsistència de tants pares que fan passar la seva “realització personal” -quina carraca!- per davant del compromís i del deure de preservar l’arquitectura física i moral de la família que protegeix la porcellana íntima de llurs fills.


28/04/2017

Una rosa solidària

2 minuts · 371 paraules

Per Sant Jordi fou impossible comprar una rosa que no fos solidària. Catalunya creu tan poc en la seva causa que la banalitza amb aquesta solidaritat de pa sucat amb oli, laica i de posi-me’n només cent grams que La Marató de TV3 fundà i que ens ha esborrat qualsevol indici de virilitat. Ens incomoda el drac i matar-lo. Ens incomoda Sant Jordi i guanyar. Hem perdut la capacitat de meravellar-nos per la bellesa d’una rosa i pel gust de viure. Ens sentim còmodes amb la tara, amb la deformació i amb la malaltia perquè creiem que no ens mereixem el que exigim a Espanya, i diem que ens roba quan som nosaltres que ens ho robem tot, nosaltres demanant perdó amb roses solidàries en lloc d’expressar el nostre amor com homes lliures, amb la victòria, el dolor, la bellesa i les espines de què estan fetes totes les coses.


3 minuts · 567 paraules

De vegades la mort m’envolta i és encantadora. Avui he passejat per camins muntanyencs en la fosca. La nit cau com un poder sobre els pobles. Al principi m’he entretingut concentrant-me en el camí i procurant aprofitar la llum dels estels per veure els entrebancs i no caure. Quan he après a fer-ho i he deixat de pensar només en això, he sentit sorolls, els sorolls de la muntanya, m’he trobat sol i he tingut por. Sóc un gran covard, malgrat tot.


6 minuts · 1122 paraules

Vergonyós viatge del president Puigdemont als Estats Units. Fracàs total dissimulat per la també vergonyosa premsa amiga. No l’ha rebut ningú. I els que l’han rebut eren tan poca cosa que més valia que no s’hi hagués ni reunit, per no generar la foto de la derrota. No és culpa de Catalunya, ni tan sols de l’independentisme. És culpa del baix nivell del Govern, de la manca d’audàcia i de preparació dels trepes i dels imbècils que es creuen qui sap què amb els seus càrrecs de fira i que són incapaços de servir el seu país ni tan sols amb la meitat de la dignitat que li reclamen a Espanya que ens reconegui.


6 minuts · 1245 paraules

Fonda satisfacció de la pitjor Catalunya per la confessió de Macià Alavedra. El Macià és amic meu i m’honoro amb la seva amistat. Sento cap a ell una profunda admiració i una absoluta gratitud. L’admiració per la seva cultura, per la seva intel•ligència, per la seva habilitat social, pel seu humor finíssim fins i tot quan la vida l’ha posat a prova de la pitjor angoixa. L’admiració, també, pel seu estil, pel seu aire, pels seus cabells blancs, per les seves maneres que el converteixen en l’únic polític català que podria ser president de la República Francesa o emperador d’Hongria. Val més la seva noble cabellera blanca que qualsevol matèria gris d’aquest nostre país de trinxeraires.


2 minuts · 498 paraules

Oriol Junqueras defensa la Missa televisada avui a l’ABC. Ha rebut crítiques, com sempre que fa una cosa intel•ligent.


3 minuts · 613 paraules

S’estan fent servir paraules molt gruixudes, darrerament, a Catalunya. Molta gesta dels estels. Molta altra banda de la serra, que té un encís que no he dit mai. Però encabat arriba la realitat, amb no gaire encant, la realitat sense embolicar ni dia assenyalat, la realitat que ens posa a prova individualment, modestament, i veig més desertors que patriotes, més silencis calculadors que paraules justes i allà on es paga el preu per dir el que penses, per alçar-te en nom de les coses i les persones que estimes, s’hi està igual de sol que sempre i hi fa el mateix fred.


2 minuts · 415 paraules

Vicent Sanchis, director de la tele. Han passat set anys. Set anys, set, li han fet falta a Convergència per confiar en el talent encara que no el controli i deixar-se estar de senyores de la pica que obeeixen. Obeeixen, sí, però només freguen.


5 minuts · 1062 paraules

Entre Fèlix Millet i Cristian Segura. Tu qui triaries? També això explica Catalunya. M’ha tocat viure el procés des d’una curiosa barrera, sovint poc falaguera. Després dels anys de donar esperança vaig comprar-vos un mirall i sembla que el que heu vist no us ha agradat gaire i no m’estranya gens. Still a man hears what he wants to hear and disregards the rest.


6 minuts · 1236 paraules

Vaig conèixer Àngel Casas a Semon, un dia que hi va anar a comprar amb sa mare. Una clienta es va apropar a saludar-lo i quan va ser informada del vincle va dir-li: “Molt de gust, senyora Show”. Àngel Casas presentava, llavors, a TV3, un programa que es deia Àngel Casas Show.


6 minuts · 1176 paraules

Dos incidents en pocs dies em duen a creure que el meu amic Jordi Graupera està nostàlgic i que aviat tornarà a Barcelona. Per no crear falses expectatives en l’article deixo dit ara que encara no tinc els resultats de les enquestes sobre si arribarà a la majoria absoluta en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.


16/01/2017

Bernat president

3 minuts · 667 paraules

Bernat Dedéu vol presidir La Casa, també coneguda com l’Ateneu. Podria ser l’Auditori o el Liceu. L’Ateneu està bé: el que vull dir és que si Catalunya realment vol fer un salt qualitatiu, si l’independentisme és i significa de veritat un progrés tècnic, intel•lectual i moral, ho començarem a veure en aquestes eleccions a l’Ateneu.


6 minuts · 1224 paraules

Agustí Colomines, a qui Déu va trinxar el peu perquè a primera vista li poguéssim intuir l’ànima trinxada, ha dit a Twitter que tots els amics de Lluís Prenafeta som uns corruptes, “almenys morals”.


3 minuts · 683 paraules

Gràcies al meu estimat amic, i quan dic “estimat amic” vull dir molt estimat amic Jordi Basté, un nadó malalt en perill de mort ha pogut ser traslladat des de Dublín fins a Barcelona a bord d’un avió medicalitzat pagat generosament pel RACC.


3 minuts · 571 paraules

Dijous baixant per Numància, just abans de creuar la Diagonal i quan ja s’havia fet fosc, vaig veure una noia no-res que duia un abric groc de punt. Anava en una d’aquestes bicicletes del Bícing. Era una noia petita i esquifida, amb la seva cara arrodonida de poca cosa, i sense cap interès, la pell blanca però d’una qualitat tan baixa que podia notar-se en la distància; i unes ulleres rodones que s’havien tornat tan tristes com els seus ulls, hasta en esto secretaria. I encabat el tallat de cabell curt i escalat de qui en una perruqueria mai no saps si és una clienta o l’esteticién. Noia de l’abric groc que tens la casa neta i endreçada, pagues al dia als teus impostos i no molestes mai els veïns amb la música massa alta. Els teus dies s’assemblen els uns als altres perquè no et passa mai res ni esperes mai res, i encara que no te n’adonis, perquè és per a tu un pensament de massa volada, et corca l’ànima viure sense el neguit de cap expectativa. Barril que ja no hi és va deixar escrit que la solitud no és estar sol sinó no tenir cap hora per esperar ningú.


8 minuts · 1521 paraules

And you run,
because life is too short
                                          SCORPIONS


4 minuts · 700 paraules

Fa anys al meu barri vam veure una noia passejant una cabreta com si fos un gos. La duia lligada amb la corretja. A la cabreta, amb les seves incipients banyetes. Te l’havies de mirar dues vegades, per adonar-te que era una cabra. Alguns nens s’hi acostaven per curiositat i per acaronar-la. En canvi els gossos la defugien, no la van confondre mai.


8 minuts · 1683 paraules

Franco ha estat el catalanista més important de tots els temps, potser només comparable amb el comte-duc o amb Felip V. Però jo crec que el Caudillo supera i amb mèrit els seus il•lustres predecessors i és incomprensible que amb la restitució de la Generalitat no li concedissin la primera Creu de Sant Jordi, encara que fos pòstuma.


3 minuts · 555 paraules

El pregó de La Mercè d’aquest noi pobre, s’ha assemblat massa a les cròniques del París gauche, brut i sòrdid, que tant abunden en la nostra literatura, com si per ser decent calgués ser una rata o demanar perdó. Pla recomanava: “inventi’s una malaltia”.


© Salvador Sostres 2017

Projecte desenvolupat a Sitelabs