17/06/2015

La sala d’espera

2 minuts · 467 paraules

Hi ha matins que començo a donar voltes sense saber gaire com esperar l’hora de dinar. Vago per la ciutat escrivint a l’iPhone o parlant per telèfon. Quina fila d’imbècil que dec fer. Passejar em va bé però de vegades vull seure. Seure i tornar-me a aixecar i tornar a seure. Als bars no hi estic còmode. De vegades entro als hotels i és agradable. Però no paro quiet i al final comencen a mirar-me. No em diuen res. Però em poso tens.




13/06/2015

Un socialista, uno

ABC logo





13/06/2015

Dormir en el sofá

ABC logo



1 minuts · 256 paraules

Aquesta formidable sensació que la vida arrenca. Torna a arrencar. Amb els trucs del mag encara tots per estrenar. Amb l’encant de l’amor recent que encara no s’ha acostumat a tu, i se t’apropa amb una barreja de fascinació i por que tensa la bellesa de cada instant. La vida en primera instància, amb el nou horitzó per escrutar. Hi ha una amabilitat de fons i una recuperada confiança en la Humanitat. Hi ha algú que vetlla quan tothom dorm, algú que somia primaveres lliures.


2 minuts · 328 paraules

El terme exacte és l’esquerra salvatge. Són extrema esquerra, per descomptat, però tenen una mirada índia inescrutable i encara que no ho vegis van amb arc i fletxes pel carrer. Qui ens ho havia de dir, que trobaríem a faltar Iniciativa. 


05/06/2015

Duran és un geni

2 minuts · 424 paraules

Josep Antoni Duran i Lleida és un geni clàssic, immortal, una divinitat d’aquelles que en llur magnanimitat superior i insuperable no donaven a la gent allò que volia sinó allò que mereixia. Així és Duran i així ha estat la seva pregunta, encara que digui que no és seva, la seva pregunta que de fet no és una pregunta, sinó una declaració de principis, dels principis que han caracteritzat i caracteritzen la política catalana; una pregunta que no pregunta res que sigui comprensible però que explica un poble, i el seu caràcter, i el seu embolic; una pregunta que conté la precisa simetria de ser tan absurda com allò que se suposa que hauria de preguntar; una pregunta que reflecteix el que de veritat els catalans estem disposats a sacrificar en favor de la independència, el risc que estem disposats a assumir i el preu que estem disposats a pagar.


04/06/2015

ABC

0 minuts · 10 paraules

El domingo, si Dios quiere, empezaré a publicar en ABC.


02/06/2015

Me han echado

4 minuts · 781 paraules

El reciente director de EL MUNDO, David Jiménez, ha decidido no contar conmigo y el jefe de Opinión, Pedro García Cuartango, me lo comunicó el lunes a mediodía. Sí. Me han echado. 


02/06/2015

Los nuestros

elmundo

02/06/2015

Los enemigos

elmundo

2 minuts · 480 paraules

Tots som encara la primera trencadissa que roman intacta sota totes les altres trencadisses. La primera trencadissa que és sempre la mort dels pares. Tens sort si aquesta mort és només física, quan ja tens fills, i massa futur que depèn de tu per enfonsar-te. És més cruel si extravies el paradís perquè els pares se’t separen quan encara ets un nen, o et fallen de tal manera que el fil es trenca, i s’esquerda l’estructura fonamental, i et desplomes amb ella. De vegades m’angoixa la duresa amb què administro la meva no relació amb els meus pares. I sempre que un bell record, l’edat que no perdona, i aquesta serenor tan dolça que t’inclina a empatar amb la vida, em fan pensar en apropar-m’hi, arribo a la conclusió que és un camí que no du enlloc i que no hi ha retorn possible perquè la casa que ells em foren es va enfonsar, i tot i que encara siguin vius, són per a mi un fantasma. M’angoixa i em desagrada l’íntima duresa d’aquest pensament, i el dolor que esquitxa, i que el vaivé d’aquestes onades no bressoli cap metàfora, ni cap esperança. 


31/05/2015

Dos folclores

elmundo

© Salvador Sostres 2015

Projecte desenvolupat a Sitelabs