8 minuts · 1639 paraules

Convergència té ara mateix dues ànimes. Si esperen que una sigui l’ànima de dreta, o de centre dreta, ja els dic que no és el cas i que poden deixar en aquest punt de llegir l’article si no els interessa.


7 minuts · 1456 paraules

El meu amic Enric Vila ha publicat aquest article sobre les enquestes de La Vanguardia i les empreses a qui les encarrega. És un molt bon article, interessant per diferents conceptes, com tot el que escriu l’Enric.


29/03/2016

Mentre dorms

3 minuts · 647 paraules

En el capítol de coses que al principi semblen absurdes i al final no ho són que ser pare m’ha dut a fer, i a tenir ganes de fer, hi ha el posar a dormir la meva filla al “llitet de papis”, com ella en diu, i quedar-me allà, estirat al seu costat quan s’adorm, escrivint o llegint, o mirant una pel•lícula. Ara acabo de veure La casa Rússia.


17/03/2016

Esquerra i l’Obra

3 minuts · 655 paraules

Esquerra ha votat en favor de concertar escoles de l’Opus i em sembla molt bé perquè és una decisió madura, de partit que ha abandonat la sinistra adolescència i sap de què està parlant. El sionisme liberal d’Oriol Junqueras és també molt encertat, tot i que aquesta senda ja l’obrí a ERC Joan Puigcercós, que era el més de dreta de tots nosaltres.


05/03/2016

Escriure bé

4 minuts · 804 paraules

Escriure bé no hauria de ser un mèrit, sinó una higiene. Escriure bé hauria de ser el punt de partida d’un país i no aquesta gran excepcionalitat que resulta ser a Catalunya.


18/02/2016

Els dofins

6 minuts · 1183 paraules

Amb el temps he procurat anar esborrant el rastre de la meva educació socialdemòcrata i convencional. Però sempre queda un tel de fons. I algunes aficions simbòliques.


3 minuts · 590 paraules

Sobre el vídeo dels deixebles de Maduro, difós per Antena 3, Anna Gabriel s’ha preguntat: “Qui és que grava activistes polítics i socials en un espai restringit?”.


15/01/2016

El fantasma de Mas

4 minuts · 700 paraules

Mas ha comparegut de moment en tots els actes oficials del president Puigdemont. Sembla la vídua d’ell mateix, en una grotesca paròdia del mort vivent. La seva presència espectral, el dia de la presa de possessió dels consellers, ens recordava fins a quin punt hem tingut un president estrafet, estrambòtic i ridícul. Tal com les noies joves, quan es volen posar transcendents, acaben semblant un anunci de compreses -quina olor fan els núvols?- la impostada solemnitat de Mas acaba resultant una befa a les institucions, com aquells capítols de Mr. Bean que més que fer riure et posaven nerviós.


11/01/2016

Oh, Anna

2 minuts · 477 paraules

Ahir em vaig emprenyar amb la meva dona, i encara que no està bé que ho digui jo, crec que amb tota la raó. Aquest vespre encara no m’havia passat, perquè tot i que no sóc rancorós, es tractava d’un vell tema de discussió que em subleva que una dona intel•ligent com ella no sigui capaç d’entendre.


3 minuts · 684 paraules

Trobo molt molest anar a les cases de la gent. Jo no hi he de fer res, a les cases, ni ningú no hi ha de venir a fer res a casa meva. Per què? Tenim els bars, tenim els restaurants, tenim els hotels. Jo rebo a Via Veneto.


07/10/2015

La gent comú

2 minuts · 428 paraules

La gent comú viu d’esma, són una inèrcia. Res del que fan o duen o tenen ha nascut d’una reflexió especial, ni és metàfora de cap manera de ser. Perquè vostès m’entenguin podria dir que són gent sense personalitat, però el que veritablement són és gent sense intenció. Gent del camí del mig, que volen empatar amb la vida. Gent transparent, que creu que passar desapercebut és una virtut i que el talent el troben una estridència. De vegades són rics, els comuns. És una qüestió d’actitud. 


05/10/2015

José Antich

3 minuts · 507 paraules

José Antich prepara El Nacional. Alguns amics meus han estat contactats. Si et crida l’Antich, vés-hi, com si et crida Pedrojota. No és que vagis a un digital. És que treballaràs amb l’Antich, o amb el Pedrojota.


1 minuts · 183 paraules

Tinc la immensa sort, més infreqüent del que sembla, d’estar casat amb la dona que estimo. En les coses molt de fons pensem sovint el mateix, sobretot en les que fan referència a l’educació de la nostra filla. També tenim moltes discrepàncies, algunes sobre el procés i per tant polítiques. En parlem i de vegades discutim i fins i tot ens enfadem. 


8 minuts · 1562 paraules

Jo sóc un de 40 anys i la política m’interessava com el futbol i em pensava que en sabia com tothom creu que sap quina es l’alineació que cada diumenge necessita el Barça.


20/07/2015

El último destino

ABC logo



20/07/2015

La derecha

ABC logo


20/07/2015

Krahe

ABC logo

© Salvador Sostres 2016

Projecte desenvolupat a Sitelabs