05/04/2006

Barcelona, 3 dones

2 minuts · 378 paraules

La Barcelona d’avui pot explicar-se a través de 3 dones com a metàfora. La Barcelona superficial i hortera, absurda, gat per llebre, pretensiosa, més el braç que la màniga, la Barcelona del lífting ben segur que a la pell però sobretot al cervell. Primer tenim la dona de l’Arús, ara que el seu marit l’ensenya les nits a Televisió Espanyola, amb unes audiències que per cert cada dia són més penoses. És el paradigma de la pretensió, donya Hurraca amb permanent i vestint de Dior sense el menor estil que cal per dur aquesta roba i que no sembli d’imitació o que l’hagis robada. La dona de l’Arús és una salsitxa Oscar Mayer al bufet de Semon, la justificació de 60 anys més de masclisme a la tele, trucar a les portes ja no del cel sinó del segon primera i que ningú no et contesti. Hi ha després la Margarita Puig, metàfora indiscutible del gat per llebre: la Margarita Puig i les seves absurdes guies o recomanacions sense cap criteri ni sentit que no siguin les contrapartides: esclar que tot és bo, així, esclar que tot és luxe. I quant se’t deu, bonica? Aquest insult permanent a una secció de diari que em vaig inventar jo i que ella, pirata de l’ofici, l’ha reduïda a barata paròdia i és casualitat qualsevol coincidència amb el periodisme. Minyona lírica dels que volen, i dolen per sortir afavorits, no hi ha el rastre de cap dignitat en les seves línies. Per tancar la trilogia tenim la farsa del lífting ben segur que a la pell però sobretot al cervell: i que a Barcelona està esplèndidament representada per la decoradora Estrella Salietti, aquesta dona que converteix tot el que toca en una mona de Pasqua per a nens que ja de petits es veu que seran del PP. Aquesta estètica de còctel per a dones de 85 anys que es posen la samarreta de la néta, aquest enyor del tàmpax, aquest desconsol de llàgrimes inacabables. Aquesta mancança de teràpia i aquest museu del bunyol.

© Salvador Sostres 2017

Projecte desenvolupat a Sitelabs