12/04/2006

Bono

1 minuts · 210 paraules

Me n’alegro que l’hagin fet fora, principalment perquè va ser un miserable amb l’Iu Forn i amb l’AVUI encapçalant tot un seguit de querelles en resposta a l’article dels militars colpistes. Però si no n’he parlat gaire, ni amb gaire pressa, de Bono, és perquè si l’home em sembla grotesc i un punt absurd és només perquè sóc català. És un lloc comú del catalanisme creure que els espanyols no tenen dret a ser patriotes. I del nostre nacionalisme en diem normalitat i del seu, feixisme. Com a català m’alegro que Zapatero s’hagi passat Bono per la pedra justament perquè com a espanyol estaria indignat. Si fos espanyol m’agradaria que tots els ministres del meu govern fossin, com a mínim, com Bono. Patriotes, amb mala llet, i ben decidits a l’hora d’actuar. Bono era el cap de l’exèrcit enemic, de fet és així, i m’alegra que hagi caigut. I que s’hagi emprenyat caient, i veure’l rabiós de fons mentre s’esforça a mantenir les formes. Però tot i això li reconec les virtuts que si tinguéssim exèrcit m’agradarien per al meu ministre de Defensa.

De qui es parla en aquesta entrada?

© Salvador Sostres 2018

Projecte desenvolupat a Sitelabs