28/09/2013

Duran i Basté

4 minuts · 714 paraules

Duran va acusar divendres el Jordi Basté “d’allisar-li el camí a Esquerra”. Agradi més o agradi menys, el que no se li pot negar al Jordi Basté és que ja sabut defensar un espai de llibertat dins d’un grup mediàtic amb fortes servituds, i molt canviants, segons bufa el vent subvencionat. El Basté diu el que vol dir i fa el que vol fer, i Javier Godó, com que RAC1 és un dels pocs seus negocis que li va raonablement bé, no té més remei que acceptar-ho. És així com fan les coses homes: amb la qualitat es guanyen la llibertat, la independència, el reconeixement i el sou.

Plagui molt el seu estil o la seva manera de pensar, o no plagui gens, el senyor Jordi Basté treballa en una empresa privada que té l’interès legítim d’obtenir uns bons resultats, i com que ells els hi proporciona, tant periodísticament com professionalment, ni Godó ni Antich, intervencionistes de mena, i de la manera més matussera, no tenen més remei que respectar-lo, tot i que pensen no només diferent d’ell sinó de manera -m’atreviria a dir- manifestament oposada.

Dit això, jo no penso que el Basté allisi el camí de ningú, tot i que hi hagi a CiU aquesta tendència a creure que tot el que no sigui estafar els independentistes de bona fe, com sistemàticament fan ells, i ara ho estan tornant a fer, sigui afavorir ERC.

Em sorprèn, a més a més, que Duran tingui aquesta obsessió amb RAC1 i amb el seu periodista emblemàtic, quan a Catalunya Ràdio, teòricament controlada per ell, s’ha deixat colar l’immens gol de la Mònica Terribas. A diferència del Basté, que és un home independent i lliure -dins de les humanes limitacions i sense caire en maximalismes ingenus-, la Mònica sí que ha  viscut els darrers ants d’allisar el camí a Esquerra. Quan fou directora afavorí de la manera més descarada i tèrbola les productores dels accionistes de l’Ara, pagant autèntiques fortunes per uns programes que cap cadena de la competència volia, de manera que TV3 els hauria pogut obtenir a molt baix preu. A canvi esperava, com així va ser, que quan Mas la fes fora de directora de la tele, li donessin al grup de l’Ara un càrrec rellevant, de la qual ha estat cessada,  cal dir-ho, per grossa incompetència.

Terribas, que va convertir TV3 en el museu de l’indignat i el palestí, que va nodrir amb diners públics les arques del diari d’Esquerra  i els seus mediàtics accionistes, dirigeix i presenta avui els matins de Catalunya Ràdio perquè el senyor Duran ho ha permès o com a mínim no ha sabut evitar-ho.

Faria bé el senyor Duran de deixar que els periodistes independents i honestos facin la seva feina com creguin que l’han de fer, i faria encara millor de protegir la ràdio pública de personatges tan tèrbols i indesitjables com aquesta dona nefasta que li ha colat el Mas -un gol més- confirmant el pèssim gust que té pels intel•lectuals el Molt Honorable President de la Generalitat.

Si Duran deixa treballar el Basté i intenta, com fa el Basté, ocupar-se dels seus propis assumptes amb audàcia i diligència, s’adonarà immediatament que mentre confiï la seva sort a aquest tortell de Reis que és el Fèlix Riera -amb doble de fava i sense figureta- l’únic destí que li espera és, no només perdre, sino fer el ridícul. El més estrepitós dels ridículs. Duran no només s’ha hagut d’empassar la Mònica a la Catalunya Ràdio que ell controla sinó que ha perdut la batalla humiliantment derrotat per aquest pagès retòric que és el Quico Homs.

Duran, és hora de deixar anar llast i de fer net. Gràcies al Fèlix Riera i a les seves estúpides impertinències, t’has quedat sense el Fuentes i t’ha caigut la Terribas. Excel•lent. Si és amic teu, convida’l a sopar. Però deixa de fer el ridícul, per l’amor de Déu.

© Salvador Sostres 2018

Projecte desenvolupat a Sitelabs