31/05/2017

El bisbe de Solsona

4 minuts · 704 paraules

El bisbe de Solsona té raó quan diu que la virilitat desdibuixada, la facilitat amb què es trenquen les famílies i la maltractada figura del pare fomenten la desorientació sexual de molts infants: monsenyor Novell fa referència a l’homosexualitat dels nens i jo afegiria que també moltes noies surten com surten per aquest can pixa i rellisca on ens ha dut la inconsistència de tants pares que fan passar la seva “realització personal” -quina carraca!- per davant del compromís i del deure de preservar l’arquitectura física i moral de la família que protegeix la porcellana íntima de llurs fills.

Aquesta frivolitat de monitor de ioga, sinistra retòrica dels drets, fa que els fills creixin menys segurs, menys forts, amb menys autoestima i que qualsevol ventada pugui trencar-los. La particular satanització del mascle i de la paternitat fa que siguin magres i escadussers els referents d’una virilitat consistent i endreçadora, redemptora, si és que a algú li importa encara la redempció.

Per causa de tot això tenim una societat cada vegada més feble, més feminitzada, menys capaç d’entendre i d’assumir les categories fortes i més enganxada als succedanis com la correcció política, aquesta mena d’ètica laica que sota la promesa d’alliberar-nos del vincle fonamental de la nostra transcendència ens condemna al totalitarisme de txeca i tenebra tal com la ciència sense Déu -el papa Ratz ho digué- condueix a Auschwitz.

L’independentisme que -amb l’honrosa excepció d’Esquerra a Cervera- tant s’està acarnissant amb el bisbe Novell, pateix exactament el drama que monsenyor denuncia i la manca de virilitat, d’una figura paterna forta i exigent que plantegi la llibertat com un deure, i no com un dret amb rebaixes fiscals, és el causant inequívoc de la derrota que ens espera: no només d’una idea, sinó d’un país sencer, en què la secessió ha estat defensada amb arguments de fireta i la unitat d’Espanya amb un depriment exèrcit d’incapaços, contrafets i fills de la portera. Senyora Francis, m’entén? Amb aquests coneixements, què es podia esperar de nosaltres? Si encara no sabem, senyora, què serem quan siguem grans: els fills d’un temps, els fills d’un país orfe.

La marginació del mascle com a realitat i com a concepte, la demolició del patriarcat, que juntament amb la propietat privada són els dos grans pilars de La Civilització -per això la CUP de comuna i Veneçuela els odia tant- ens han tornat vulnerables, tontets; repartidors d’excuses com si fossin pizzes, autocomplaents i vivim sense cap tensió espiritual, com les oques i les rates.

Només cal veure amb quina manca de respecte i de temor de Déu aquests regidorets tifeta s’han atrevit a adreçar-se a un bisbe.

El bisbe no ha atacat els gais ni jo tampoc en aquest article. De fet, no penso ni que la virilitat vagi lligada a l’heterosexualitat ni que hi hagi un sol tipus o una sola causa per ser homosexual, com tampoc no hi ha un sol tipus d’heterosexual. Sí que crec que els rols desdibuixats tenen com a conseqüència rols desdibuixats, i em sembla tan clar que no sempre es dóna aquesta relació de causa-efecte com que negar que pot existir és negar l’evidència. 

De fons, la llibertat i la democràcia que tant reclamen els independentistes contrasta amb els linxaments que organitzen quan algú els du la contrària. Més manca de virilitat: un home fet i dret aguanta la discrepància, discuteix les idees i guanya valent-se de la seva intel•ligència i no de l’aniquilació de l’adversari.
El bisbe Novell fa molt bé de dir el que pensa i de posar accents de llum en allò en què creu. És el que fan els homes lliures, els homes de Déu. Dels seus detractors no n’he llegit ni una sola frase valenta, ni tan sols digna: tots ells com una sola bola de carn amuntegada, amagats com uns covards del més mínim risc de pensar, de tanta por que els fa trobar-se cara a cara amb la veritat.

© Salvador Sostres 2017

Projecte desenvolupat a Sitelabs