13/09/2016

El que em diferencia de vosaltres

6 minuts · 1197 paraules

El que em diferencia de vosaltres és que jo tinc tota la informació del mal. Sé el catàleg complet de les formes del dolor. Vaig néixer amb l’espeleologia completa dels pous del patiment interioritzada. No és el meu dolor, però el conec. Ho sé tot, d’ell.

El que em diferencia de vosaltres és que de cada persona de cada escena de cada família el primer que veig és la ferida, la vulgaritat, la mediocritat, per on podria trencar-se i allò que podria fer-li més mal, un mal més brutal, com una tomba del dolor a traves de la qual caigués eternament, convocant tot el mal del món.

Al principi em feia gràcia, quan entrava en qualsevol lloc i de seguida era capaç de processar aquesta horrible radiografia -o potser ressonància magnètica, però com que no conec la tècnica, no estic segur de la metàfora-. Al principi em feia gràcia calcular en pocs segons com podria incendiar la casa.

Després vaig començar a pensar que estava boig, que delirava, i suposo que tots tenim una part de bogeria, i de deliri, però de seguida vaig descartar que la bogeria fos l’essència del que em passava, perquè minuciosament la informació que tenia s’anava confirmant, realitzant, i jo era el primer que m’espantava.

El que em diferencia de vosaltres, i em fa viure en un nivell superior al vostre -i superior no vol dir millor, ni més fàcil- és que jo tinc el mapa sencer de l’hecatombe quan vosaltres aneu topant amb les ombres; i tinc les passes comptades mentre vosaltres avanceu -o us moveu en cercle- com sonàmbuls a les palpentes.

Quan us parlo de Déu, quan us parlo de l’ordre, de la jerarquia i de l’amor, no ho faig per impressionar-vos ni per agitar el sonall d’entretenir les criatures. Ho faig perquè conec l’infern, perquè el que per a vosaltres són lleus intuïcions, o idees vagues, per a mi són categories d’una certitud indefugible, que desgraciadament conec amb un grau de detall i de patiment que no voldríeu ni imaginar i per això miro de guiar-vos desesperadament cap a la llum.

Potser us sembla que presumeixo. Però no. Ni per un instant penseu que és plaent viure com visc jo. Per què us penseu que sempre us parlo de l’alegria? Per què creieu que dic que és una higiene estar content, i que la nostàlgia és un error? Perquè he vist amb tots els seus abismes els marges de la vida i he conegut el que és sentir terror.

No ho sé tot de tu. Però des del primer dia vaig conèixer l’exacta fondària de la teva part miserable, molt millor del que tu la coneixeràs mai, i també des del primer dia vaig entendre on duies la ferida i com et podria destruir. Per això t’estimo i per això et vull protegir, per això he procurat sempre que entre nosaltres fos fèrtil l’alegria, i el riure, i la màgia, i el deixar-me guanyar en tantes i tantes converses perquè d’una sola frase podria matar-te i m’espanta aquest poder.

Aquesta capacitat no ve per descomptat exempta de la seva corresponent lliçó moral, molt més fàcil d’aprendre que de consagrar. I la lliçó és que només des del mal es pot transitar cap al bé. Només des del coneixement profund del mal es pot saber on és el bé sense que les ombres et confonguin. Només qui s’ha submergit en el mal i en el dolor, qui n’ha vist la forma, i el fantasma, i l’angoixa, pot veritablement apropar-se al bé per la fina línia que hi mena, i no acabar extraviat en dreceres i succedanis.

Al mal i al dolor és on hi ha la informació, la única informació, perquè el bé i la joia són estats acabats i per tant plans que es justifiquen en ells mateixos però que no t’ensenyen res, i simplement estàs bé. El bé no té profunditat i el plaer encara menys. El bé, de fet, no és res més que l’absència del mal, l’absència de tot el que jo sé i vosaltres ignoreu, en la vostra tranquil•litat i en la vostra inconsistència -qui les pogués haver!-; i per això us empenyo cap a la llum.

Què és aleshores la incomprensió, quan vosaltres esteu cecs i jo estic sol sabent-ho tot? Quan Déu et dóna un talent, o una capacitat -i aquest és un descobriment recent-, i t’adones que el tens, i aprofundeixes en l’abast del seu poder, qualsevol temptació fatxenda se t’esvaeix i la por és el principal sentiment. La por de fer mal si no aprens a controlar la teva força, la por de no estar a l’alçada de Déu. Per què va donar-te aquest talent? Què espera que en facis? Com ho podries saber? Això és la incomprensió.

Perquè d’altra banda bi m’ha costat gaire de cedir-vos la part de mi que he deixat que s’enfosquís per preservar la llum; i amb molt de gust he acceptat el descrèdit, la marginació i els insults amb què m’han arribat a tractar autèntiques rates de claveguera, rosegadors que de mitja puntada de peu a la cara ja serien a l’altre barri. I si de vegades ha semblat que tornava l’insult, eren petites carícies sense importància. Si un dia jo insultés algú amb tot el que sé del mal i del seu poder, es faria el silenci sobre la Terra i tot quedaria desolat de tristesa. En qualsevol cas, no ho penso fer. Segur que no és per fer això que Déu ens confereix els talents. Són coses que trigues a saber.

El que em diferencia de vosaltres és que veig el monstre que vosaltres no veieu, i com us xuclarà l’alegria, i l’esperança, i la vida quan us hi atanseu; i també us veig a vosaltres, sords i cecs, i de patac cap a la fosca, i per molt que intento empènyer-vos cap a la llum, no hi ha res a fer.

I encara que els homes que us vaig dir que caurien han caigut, i els processos s’han estancat exactament on jo vaig dir-vos que col•lapsarien, us fa tanta por acceptar la tenebra, i us fa tanta vergonya que als meus ulls la vostra part miserable hagi deixat de ser un secret, que creieu que us amagueu de mi esmunyint-vos entre les ombres, quan en realitat us esteu precipitant al buit fins i tot abans del que jo creia que inevitablement cauríeu.

Conec l’aterradora atrocitat del món. Ho sé tot. I és tan monstruós que tot i l’enorme menyspreu que per a tu sento, preferiria que m’escoltessis a haver-te de dir, quan ja quasi el dolor no et deixi sentir-me: “Ho veus com tenia raó?”.

© Salvador Sostres 2017

Projecte desenvolupat a Sitelabs