16/03/2017

El Vicent i la gesta

3 minuts · 613 paraules

S’estan fent servir paraules molt gruixudes, darrerament, a Catalunya. Molta gesta dels estels. Molta altra banda de la serra, que té un encís que no he dit mai. Però encabat arriba la realitat, amb no gaire encant, la realitat sense embolicar ni dia assenyalat, la realitat que ens posa a prova individualment, modestament, i veig més desertors que patriotes, més silencis calculadors que paraules justes i allà on es paga el preu per dir el que penses, per alçar-te en nom de les coses i les persones que estimes, s’hi està igual de sol que sempre i hi fa el mateix fred.

El meu amic Vicent Sanchis, padrí de tot a la meva vida, ha estat nomenat director de TV3 i jo entenc que des de l’altre bàndol li diguin convergent o l’acuisn de ser amic de Lluís Prenafeta. Bé, no entenc que es pugui acusar ningú de ser amic de ningú, però en fi.

Em pregunto, però, on són ara els amics del Vicent, els que sense ell no serien res. Em pregunto on són els que van poder escriure a l’Avui o a l’Observador amb total llibertat i fer-se un nom. On sou, ara que diuen que el Vicent és in comissari convergent? On sou? On són els vostres anys de no ser ningú i de no haver publicat mai res?

No he llegit cap article -que no sigui meu- sobre la llibertat que el Vicent va defensar-vos fent enfadar per igual tots els partits polítics. Us sembla que no cal dir res? Aquesta és la vostra valentia? Aquesta és l’èpica amb què voleu convocar els catalans a desafiar un Estat com Espanya? Que no heu tingut espai? Que no us ho han deixat fer? Jo ho he pogut dir a la COPE sense que ningú m’interrompés, i ho he pogut escriure a l’ABC.

On són els articles dels qui van començar amb ell a l’AVUI? On són els articles dels qui foren companys seus a la Fundació Catalunya Oberta? On són, on, els articles dels qui avui van d’ultrapurs i van estar a sou de Lluís Prenafeta?

Aquesta és la valentia? És aquesta la fortalesa de la vostra èpica? Sou tifetes invertebrades que feu servir paraules que no sabeu què volen dir, éssers menors que us heu aferrat a una causa per intentar-vos salvar del naufragi de les vostres vides de desfeta.

A Catalunya -i no és la primera vegada que passa- hi ha gent massa petita fent servir paraules massa grans, massa fracassats que venen pòcimes miraculoses, massa mediocres ponderant la genialitat. El nomenament del Vicent ha estat un bon assaig general de la proesa. També ho ha estat el terrible moment que està passant el Lluís Prenafeta.

Entre el president Mas que amb el seu pèssim gust per les persones, la seva covardia de pa sucat amb oli, i el seu sectarisme tan llefiscós com el dels socialistes, mai no va voler el Vicent a TV3 perquè el considerava un periodista massa lliure i sabia que no podria manipular-lo, i el paper tan d’estrassa que estan fent els suposats intel•lectuals de Catalunya que se suposa que han d’inspirar aquest procés, Espanya no cal no que es presenti a aquesta calçotada del tarat eunuc, perquè podrà guanyar i per golejada mirant el partit per la tele.

Amb aquests materials de tan pobra qualitat, què es podria esperar de nosaltres? Exactament aquesta derrota sobre tantes derrotes amuntegades, amb totes aquestes meuques desdentegades al voltant mirant encara de comercialitzar-la.

© Salvador Sostres 2017

Projecte desenvolupat a Sitelabs