17/03/2016

Esquerra i l’Obra

3 minuts · 655 paraules

Esquerra ha votat en favor de concertar escoles de l’Opus i em sembla molt bé perquè és una decisió madura, de partit que ha abandonat la sinistra adolescència i sap de què està parlant. El sionisme liberal d’Oriol Junqueras és també molt encertat, tot i que aquesta senda ja l’obrí a ERC Joan Puigcercós, que era el més de dreta de tots nosaltres.

Pel que fa a concertar les escoles de l’Opus val a dir primer que la concertació és un model d’èxit, i que la plaça concertada a Catalunya li costa a l’administració la meitat que la plaça pública, a canvi del doble de rendiment acadèmic. En segon lloc cal dir també que la formació religiosa dels infants, a banda de ser una opció de les famílies catòliques, no només no fa cap mal als qui no creuen sinó que els infon els valors de La Civilització, que resulten perfectament interessants i necessaris per a qualsevol noi encara que de moment no hagi descobert la seva dimensió espiritual. La Generalitat no només no s’ha d’avergonyir de concertar escoles religioses sinó que ho de fer amb orgull, i amb diligència, i convençuda que està oferint la màxima qualitat, i a un preu assequible, als nostres aspirants a ciutadans cultes i endreçats. A més a més cal dir que Catalunya és un país catòlic, de tradició i de funcionament catòlic, i que, tinguis o no tinguis fe, no es pot viure en la ignorància d’aquesta religió, ni del seu significat profund, ni del seu significat simbòlic, ni del seu abast cultural.

Més concretament, hi ha el cas de les escoles de l’Obra, i de les crítiques que aquests centren reben per la separació de nens i nenes. Segregació, en diuen els detractors, com si ells fossin Mandela. Bé, cal dir que és un clixé molt de l’esquerra amarga fixar-se en detalls per fer passar les seves obsessions dogmàtiques tals com la judeofòbia, l’antiamericanisme o en aquest cas l’anticlericalisme, com si fossin posicions racionals, i no purs tics de la seva permanent derrota. Aquests de la segregació són els mateixos que fan esmenes a la totalitat a l’Església pels preservatius o pels gais, com si l’Església només parlés de sexe i no tingués cap altre discurs ni cap altra activitat.

En qualsevol cas, separar nens i nenes a l’aula no és res que es faci en nom de cap menysteniment ni cap masclisme, ni constitueix cap ritual fosc o obscurantista, sinó que més aviat es fa buscant la millor concentració dels estudiants, i el tracte més específic que se’ls pugui donar, entenent que els nivells i ritmes de maduració de noies i nois són diferents, tal com els seus procediments, de manera que necessiten pautes i rigors diferenciats perquè en cada cas puguin ser més eficaços. També es mira, amb la separació, d’evitar humiliacions innecessàries, i que tan feridores poden resultar en segons quines edats, com que el senyor mestre et renyi amb severitat davant la noia que t’agrada. En qualsevol cas, hi ha un debat valuós al voltant d’aquesta idea, un debat sincer i estructurat, i no se li pot donar despatx amb apriorismes sectaris; i per tant és d’agrair, i de celebrar, la nova maduresa d’Esquerra en aquest sentit, de la mà del vicepresident Junqueras.

El següent pas en la correcta direcció hauria de ser deixar de culpar Déu dels nostres defectes, impotències i les guerres perdudes per entendre que és el nostre millor aliat, que sense transcendència seríem només uns animals, i que són una cosa i el mateix, i els seus dos grans dons, l’amor i la llibertat.

© Salvador Sostres 2017

Projecte desenvolupat a Sitelabs