11/04/2006

Garantia i proporció

2 minuts · 427 paraules

Es demana un títol al metge i a l’arquitecte, a l’advocat, a l’entrenador de futbol, per conduir un cotxe i ja no diguem maquinària molt més pesada. Es demana un títol, una garantia abans d’autoritzar-te a fer pràcticament qualsevol cosa. Però arribes a la responsabilitat més grossa, a la més aparatosa, arribes a la política i aquí pot posar-se a dirigir la nació qualsevol idiota. No és raonable que un que no podria ni tan sols estudiar per ser metge perquè va suspendre la selectivitat pugui convertir-se en president de Catalunya només perquè l’han votat. La democràcia està sobrevalorada: que no hi hagi cap sistema millor, per exemple, no vol pas dir que la democràcia no pugui millorar-se. Vet aquí com: exigint algun tipus de garantia als qui vulguin optar a un càrrec públic, encara que sigui electe. La gent, ja se sap, elegeix moltes vegades coses increïbles, i el sistema ha de tenir mecanismes de correcció. No és cap totalitarisme: si algun dia aquest país vota Montilla, doncs què hi farem i visca. Però un indocumentat com el Benach fent de president de Parlament és un poc fort. També a l’inrevés, esclar, cal prendre mesures. Examinar la població a cada elecció em sembla una mica pesat, però en canvi em sembla vàlid el sistema proporcional que en qualsevol empresa es dóna, de tal manera que qui més accions en té de més vots disposa al consell d’administració. Que tothom tingués dret a votar però que el valor del teu vot fos proporcional a la teva declaració de renda no em semblaria cap mala idea, de manera que qui més aporta a l’Estat, qui més el fa créixer i avançar, qui més hi té en joc, qui més és Estat, més pugui decidir-ne l’esdevenidor. La idea que no es pot donar el poder a qualsevol, i la idea que no és just que el vot de qui alimenta l’Estat valgui el mateix que el vot de qui se n’alimenta. La idea, més general, que ser el millor ha de tenir premi. I que no és igual una cosa que l’altra. La democràcia està sobrevalorada i els mecanismes de funcionament poden millorar-se. La democràcia no és un objectiu, ni una inspiració: és una eina. L’objectiu és la justícia i la inspiració la llibertat.

De qui es parla en aquesta entrada?

© Salvador Sostres 2018

Projecte desenvolupat a Sitelabs