26/02/2007

Gol sud, segona graderia (La crònica de Joan Capdevila)

2 minuts · 430 paraules

Cest fini la crise! 

Mira Sostres, quina nit més bonica! Baixàvem cap al Camp amb aquell posat tant boví del culé mig, movent lentament el cap com fent que no al ritme dels nostres passos, brandant lànguidament aquest pessimisme idiota que a força de repetit ja el trobem connatural al nostre blaugrana ésser. Què vols, després de l’estomacada de dimecres, dels estirabots de l’Eto’o, d’aquelles fotos a la portada del Periòdico, fins i tot l’Atleti de Mané (de Mané! Un dia t’explico com les gastava quan estava a Lleida) ens semblava un rival a témer… i poc més de mitja entrada, noi.I goita: que en Basté diu que li han dit que l’Eto’o titular. Mira! Pocs xiulets, molts aplaudiments, un joc una mica viu, un golet que es fa l’Amorebieta d’esperó en pròpia porta… i quina nit més bonica! Com per místic encanteri la boira baixa deixa d’embafar-nos d’autoodi, es gira vent i l’aire s’esclareix, i l’amic camerunès que en fa un de ben bonic i en Xavi deixa d’amagar-se i li surt el tercer. Tres, Sostres, tres a zero abans de mitja part!. Mira que senzill és passar de la predepressió del ja t’ho deia i del ja hi tornem a ser, a aquest alenar-nos en el bri d’aire de quatre jugades ben trenades, en la flor de l’esperança, minúscula i tenaç, color del nostre somni, d’aquell travesser màgic gairebé gol de dibuixos animats que ens ha fet en Ronaldinho, i que demà veuràs repetit a tots els noticiaris i comentat a tots els diaris… fins i tot en aquell que li feia fotos de la panxa a portada parada! Ximples! D’esperó es passa bé o no es passa bé, o la toques bé o no la toques bé, i poc importa la panxa que tinguis. Gras, diuen! Gras? Grassos estem tu i jo (bé, jo més, I must admit). Grassos, fofos, enllardats de retranca estèril i merdoseta són tots aquests que confonen causa amb efecte parlant de panxa i de mal joc, però ja els hi farem un plànol, Sostres, que es fa tard, que s’escau citar allò que li digué Baloo a Mowglie, i avui ens convé, ens convé molt, anar a dormir amb aquestes petites meravelles encara a la retina. Mira per on, Sostres, quina nit més bonica. 

Joan Capdevila i Esteve

De qui es parla en aquesta entrada?

© Salvador Sostres 2018

Projecte desenvolupat a Sitelabs