19/03/2017

Junqueras defensa la Missa

2 minuts · 498 paraules

Oriol Junqueras defensa la Missa televisada avui a l’ABC. Ha rebut crítiques, com sempre que fa una cosa intel•ligent.

I jo penso que és intel•ligent tot el que sigui fugir dels tòpics perdedors d’Esquerra, i l’anticlericalisme és un dels més penosos. Com més al centre, millor, perquè només des del centre es guanyen les eleccions amb la majoria que cal per governar en condicions. El centre del conjunt dels catalans i no els tuitaires de pet i rot.

Les bases del partit van dur el partit al límit de l’extinció i gràcies a què Junqueras vas acabar amb la funesta tradició assembleària del partit, i va deixar d’escoltar les expressions internes més someres, ara pot pensar -per primera vegada en democràcia- en governar.

Crítiques internes sempre se’n tenen, sobretot quan es vol ampliar la base electoral d’un partit. Els essencialistes se senten insegurs en contextos oberts. Però el centre ampli al qual s’adreça ERC és fora del partit, diferent del partit, és catòlic i necessita veure Junqueras com algú d’ordre.

Especialment en els mesos que queden fins les eleccions és important que no l’afectin les veus que són un llast pel repte ambiciós d’ERC. Esquerra s’ha converit en una cosa massa seriosa per deixar-la en mans d’Esquerra.

Si alguns dels seus militants se senten incòmodes amb aquesta portada, ho entenc. Però aviat se sentiran més còmodes amb 40/50 diputats.

Això, que jo m’imagino que l’Oriol ho entén perfectament, és normal que la caspa interna del partit -tots els partits en tenen- no ho entengui. Per això són caspa, i sobre tot, per això són pocs. Quins resultats ha tingut ERC quan ha viscut reclosa? Quins resultats està tenint quan l’Oriol l’ha obert al centre?

Se sentirien menys incòmodes amb unes expectatives electorals de 13-17 escons? La pregunta real i política és: quants vots fa guanyar o perdre aquesta portada?

Em recorda fa uns anys, quan generosament Junqueras em concedí algunes entrevistes a El Mundo, que també foren arxicriticades i avui un dels seus actius és que ets l’únic líder independentistes respectat i amb capacitat d’interlocució a Madrid. No és causa-efecte, però sí un camí en la mateixa direcció, que no es pot dir que hagi anat malament. També van voler destruir el llavors cap de premsa del partit quan ho vam fer. Jordi Barbeta inclòs, aleshores cap de Política de La Vanguardia i que avui ja no és ningú.

Defensant la Missa, Junqueras és l’únic líder independentista capaç de parlar d’una cosa que no sigui el referèndum o en el procés, i això és importantíssim. Un tema de conversa nou fora de l’eix de sempre.

Demostrar que hi ha vida sensata al sobiranisme és una novetat per a tothom, inclosos la majoria dels sobiranistes.

© Salvador Sostres 2017

Projecte desenvolupat a Sitelabs