10/04/2006

La Catalunya marica

2 minuts · 378 paraules

Aquest gust per la pastisseria, pels dolços. Els homes que durant la setmana dirigeixen el país te’ls trobes diumenge duent el tortell amb la maneta a mitja panxa que semblen esguerradets, senyoretes de Cuenca que prenen el te i que si les mires es posen vermelles. També a les begudes la virilitat no se’ns nota per enlloc. La fermentació dolça, amb tot tipus de ratafies i moscatells: madame. Per no parlar del Melody. Els licors dolços són també els nostres preferits, mentre que als països normals són per tietes que ja no menstruen. Com a cim absolut de beguda marica tenim el cava semi, el delirant cava semi. A qui se li devia acudir fer el cava semi? Em costa d’imaginar com de marica has d’arribar a ser per tenir la idea d’inventar el cava semi, i en acabat beure-te’l, esclar. La Catalunya marica arriba també a l’arquitectura: el modernisme en general i concretament La Pedrera i la Sagrada Família més mariques no poden ser, i a nosaltres tant que ens fascinen. La pedreria que recobreix la Casa Batlló en ple passeig de Gràcia és de decorat de sauna gai. Pel que fa a la nostra simbologia religiosa, Sant Jordi i la rosa són el sucre fins a la diabetis. A la verge de Montserrat li diem La Moreneta, sobrenom que a banda de profundament marica és altament racista. Però és que a més La Moreneta és un home, un home que després de menjar-se el tortell de diumenge acompanyant-lo amb cava semi va decidir assumir-se, vestir-se de dona i pintar-se de negre per dissimular i perquè a casa no el reconeguessin. Mireu-la bé quan l’aneu a a veure: La Moreneta és un home, un home que es diu Josep Maria i que porta tots aquests anys quiet i morenet i encantat de la vida que tot un país l’hagi acceptat com a dona, i al damunt verge. El concert de Sant Esteve més cursi i més marica no podia ser, i la sardana i tots aquests homes fent saltirons al voltant d’uns bolsos, no és per molestar però vostè mateix.

© Salvador Sostres 2018

Projecte desenvolupat a Sitelabs