04/04/2006

L’home Benach

2 minuts · 378 paraules

Que cony demà, comencem avui. Ernest Benach és el president més jove que ha tingut mai el Parlament de Catalunya. La presidència del Parlament era fins ara un càrrec honorífic i avui representa el principi de la carrera política de la persona que l’ostenta. Ser el president més jove hi ha qui ho troba un mèrit, però també hi ha qui rebutja que a un que només té l’EGB li haguem donat el segon càrrec protocolari del país. Que hagi hagut d’aprendre moltes poques en poc temps hi ha qui ho troba valuós, però potser Barrera, Coll i Alentorn, Xicoy, Raventós o Rigol no van haver d’aprendre res tant precipitadament tantes perquè partien d’un nivell molt més solvent. Potser seria exigible aquest nivell molt més solvent per ser president del Parlament, o potser hauríem de considerar que només s’aprèn a fer de polític fent de polític, i que segur que l’home tornarà a casa amb un munt de coses per explicar. Benach ha anat creixent d’ençà que el van nomenar President. Tal com ell es regà d’interès per la política fent de xofer pel Carod, l’han regat a ell la coneixença dels procediments i de les formes. També ha crescut ell pròpiament, potser com a conseqüència de no tenir l’organisme acostumat a dinar de restaurant cada dia. Són coses que amb el temps el metabolisme acaba assimilant, però no deixa de ser entranyable veure com d’hermosos se’ns han anat posant els nouvinguts al dinar pagat. No sóc determinista i crec en la voluntat més que en els orígens i en superar-se més que en la resignació. Però una cosa és fer un gran esforç i obtenir una gran recompensa i l’altra anar-te’n a dormir jardiner i llevar-te l’endemà, per conjectures alienes al teu enteniment, president del Parlament. Vull dir que és encomiable que amb el fruit del teu talent hagis pogut pagar-te aquesta mariscada, però no he vist mai que una llagosta convertís en geni a ningú.

De qui es parla en aquesta entrada?

© Salvador Sostres 2017

Projecte desenvolupat a Sitelabs