2 minuts · 335 paraules

El 20-N va caure Franco 1, i ahir 26-A va caure Franco 2. La primera notícia va ser bona per a la llibertat en general i la segona ho és per al periodisme en particular.


1 minuts · 187 paraules

Després de tants rumors sobre la seva continuïtat a la direcció de l’AVUI, sobretot d’ençà que el diari va canviar de propietaris, Vicent Sanchis és des d’ahir el director degà dels diaris catalans d’àmbit nacional.


26/04/2006

Estatut

2 minuts · 448 paraules

Bé, l’Estatut comença a caminar definitivament cap al referèndum. Ara hi haurà això del Senat, Bé, l’Estatut comença a caminar definitivament cap al referèndum. Ara hi haurà això del Senat, purament simbòlic.


26/04/2006

Final

0 minuts · 37 paraules

Ja tenir la Sampdòria de rival en l’única copa d’Europa que hem guanyat va ser un poc èpic, poc glamurós.


25/04/2006

Primer, l’examen

1 minuts · 264 paraules

SOS Racisme ha demanat que els immigrants tinguin dret de votar. Doncs miri, d’entrada no. Que tinguin el dret d’aprendre català, i quan demostrin que estan disposats a jugar en favor d’aquest país ja els deixarem votar.


0 minuts · 44 paraules

L’única gran expectativa de Sant Jordi és veure qui és l’autor més venut: bé, les llistes dels suposadament  més venuts van arribar als diaris a les 4 de la tarda, de manera que ja poden comptar quina confiança mereixen.


24/04/2006

Públic i privat

1 minuts · 275 paraules

No m’ha agradat mai ficar-me en la vida privada de la gent, ni crec que per molt públic que sigui el teu càrrec hagis de donar explicacions sobre aquells afers relacionats amb la teva intimitat. Però si tu ets president de la Generalitat i tens tics estrafolaris i extravagants, dificultat per parlar seguit i per seguir el fil d’algunes converses i, en definitiva, et comportes com solen comportar-se les persones que tenen algun tipus de drogodependència o que pateixen les seqüeles d’haver tingut en el passat algun tipus de drogodependència; aleshores ja no estem parlant de vida íntima sinó de si el president de la Generalitat està realment capacitat per dirigir el país. Això és d’interès, de vivíssim interès públic.


1 minuts · 264 paraules

Com que jo sóc català pago els meus impostos aquí i s’inverteixen allà.


23/04/2006

Estampes nacionals

0 minuts · 10 paraules

Joan Tardà: més que de poble, sembla de corral.


22/04/2006

Si jo fos andalús

1 minuts · 121 paraules

Si jo fos andalús i visqués a Catalunya me’n tornaria a la meva terra de pet. A Catalunya van trobar una oportunitat de sortir de la misèria i de prosperar. Però amb això que en diuen solidaritat, i que és un atracament a mà armada, amb el mateix sou que guanyaries a Catalunya, si vius a Andalusia tens molt més poder adquisitiu i amb molta menys cotització has de fer moltes menys cues, has de pagar molts menys peatges i obtens moltes més prestacions. I si un dia t’aixeques tontorron i et vols canviar de sexe, també t’ho pots fer sense que et costi cap diner. Tornin, de veritat, i veuran que bé.


2 minuts · 342 paraules

És un clàssic l’home que té un cert èxit a l’empresa i que un dia com un altre té una crisi amb el director o el president i en marxa. L’escàndol que s’organitza és sensacional i sembla que el món hagi d’acabar-se. L’home d’èxit amenaça aleshores amb la publicació d’un llibre on dirà tota la veritat. Passa el temps, tothom s’oblida de l’home i del seu èxit, arriba el llibre i ni hi diu res de gaire important ni ningú no en  fa gaire cas. Li va passar al Paco Sanuy (Col·lectiu J.B. Boix) quan deixà d’escriure a l’AVUI, i el llibre promès ha passat sense pena ni glòria. A la presentació del llibre del Sandro hi havia molta menys gent que a la presentació de qualsevol dels meus llibres, i el llibre no ha destapat cap gran notícia i és una mica d’aquí i una mica d’allà, com el fals porno on no es veuen ni conys ni polles. El Barça va guanyar a Milà i el barcelonisme mira a París i com a molt, els pocs que encara el recorden, els pocs i tots de la bombolla mediàtica que encara el recorden, quan li demanes pel Sandro, diuen que “el que va passar amb aquest noi va ser una llàstima”. I bona nit i tapa’t.


1 minuts · 258 paraules

Al bar de fumadors de l’Hotel Majestic hi identifico el socialista Daniel Fernández. Dimecres, a quarts de 6 de la tarda, abans de trobar-me el matrimoni Ceaucescau al Dry Martini. Bé, el Fernández. Un sociata fumant puros al Majèstic: un altre. Quins collons. Així podem ser-ne tots, de sociates! Es passa una hora llegint El Periódico: només els polítics sociates tenen una hora llarga per fer el gandul a les tardes i s’ha de ser efectivament sociata per trigar una hora a llegir un rotllo de paper higiènic amb coloraines. Aquest Fernández és un dels homes a sou del Montilla que més intensament treballa per esborrar Catalunya del mapa. És el que controla que els diputats del PSC a Madrid obeeixin les ordres del PSOE, i cal dir que la seva feina la fa molt ben feta.


20/04/2006

6 gintònics

2 minuts · 301 paraules

El meu amic i jo, quan duem 6 gintònics, és una sort que no siguem presidents perquè faríem tot quant canvi de govern se’ns passés pel cap en aquell moment. No vull incidir en la llegenda de l’alcalde borratxo, però els canvis de govern que ha fet Maragall, i a l’hora que els ha fet, responen més a l’eufòria etílica que al sentit comú que cal quan governes amb d’altra gent. Això no és seriós, ni molt menys.


0 minuts · 47 paraules

A mitjanit entren al Dry Martini (Aribau/Còrsega) Jordi Guillot i el matrimoni Ceaucescau: Joan Saura i la Mayol. Anar i venir de trucades al telèfon portàtil. La Mayol vesteix xandall i sabates de taló: indecent. A quarts de 2 se’n van, i jo també.


2 minuts · 353 paraules

President: Artur Mas


3 minuts · 537 paraules

Ara resulta que Andalusia és una realitat nacional segons un pel que es veu Estatut que han aprovat. Bé, aquesta és la seva opinió. La meva és que Andalusia és la filla tonta d’Espanya, la que no hi ha més remei que pagar i callar. I esclar, com que estem ocupats i els que paguem som nosaltres, doncs au, a treballar aquí perquè es facin autopistes allà. Quan veig aquells anuncis que diuen que “Andalucía sólo hay una” sempre em dic: menys mal, perquè si n’hi hagués dues no sé com ens ho faríem per poder-les pagar.


18/04/2006

0 minuts · 10 paraules

Andalusia, una realitat nacional: i tot això qui ho paga?.


18/04/2006

0 minuts · 15 paraules

Andalusia, una realitat nacional: fantàstic, m’és igual independitzar-me jo que us independitzeu vosaltres.


18/04/2006

Tirant lo Blanc

1 minuts · 146 paraules

No vagin de cap manera a veure aquest horror de pel·lícula que Vicente Aranda ha fet sobre Tirant lo Blanc. Em sembla pràcticament impossible igualar el llibre, però alguna cosa més podíem haver-hi fet, Tente, per no insultar d’aquesta manera el públic. A la pel·lícula el Tirant és un idiota i la Carmesina una puta. Les actrius estan bones i l’actor és bonic de cara, i de cos, i serviria potser per a una peli porno, que mentre manxis i aguantis per la resta no cal que hi pateixis gaire. Però la gràcia del Tirant, de la novel·la en general i del protagonista en particular, és la intel·ligència: i a la pel·lícula de Vicente Aranda, la intel·ligència, ni hi és ni se l’hi espera. 


1 minuts · 169 paraules

Diuen que el PSC el podria vendre com l’home que va allisar el camí de l’Estatut i que va defensar l’OPA de Gas Natural.


© Salvador Sostres 2018

Projecte desenvolupat a Sitelabs