1 minuts · 267 paraules

Com que jo sóc català pago els meus impostos aquí i s’inverteixen allà.


23/04/2006

Estampes nacionals

0 minuts · 10 paraules

Joan Tardà: més que de poble, sembla de corral.


22/04/2006

Si jo fos andalús

1 minuts · 121 paraules

Si jo fos andalús i visqués a Catalunya me’n tornaria a la meva terra de pet. A Catalunya van trobar una oportunitat de sortir de la misèria i de prosperar. Però amb això que en diuen solidaritat, i que és un atracament a mà armada, amb el mateix sou que guanyaries a Catalunya, si vius a Andalusia tens molt més poder adquisitiu i amb molta menys cotització has de fer moltes menys cues, has de pagar molts menys peatges i obtens moltes més prestacions. I si un dia t’aixeques tontorron i et vols canviar de sexe, també t’ho pots fer sense que et costi cap diner. Tornin, de veritat, i veuran que bé.


2 minuts · 353 paraules

És un clàssic l’home que té un cert èxit a l’empresa i que un dia com un altre té una crisi amb el director o el president i en marxa. L’escàndol que s’organitza és sensacional i sembla que el món hagi d’acabar-se. L’home d’èxit amenaça aleshores amb la publicació d’un llibre on dirà tota la veritat. Passa el temps, tothom s’oblida de l’home i del seu èxit, arriba el llibre i ni hi diu res de gaire important ni ningú no en  fa gaire cas. Li va passar al Paco Sanuy (Col·lectiu J.B. Boix) quan deixà d’escriure a l’AVUI, i el llibre promès ha passat sense pena ni glòria. A la presentació del llibre del Sandro hi havia molta menys gent que a la presentació de qualsevol dels meus llibres, i el llibre no ha destapat cap gran notícia i és una mica d’aquí i una mica d’allà, com el fals porno on no es veuen ni conys ni polles. El Barça va guanyar a Milà i el barcelonisme mira a París i com a molt, els pocs que encara el recorden, els pocs i tots de la bombolla mediàtica que encara el recorden, quan li demanes pel Sandro, diuen que “el que va passar amb aquest noi va ser una llàstima”. I bona nit i tapa’t.


1 minuts · 261 paraules

Al bar de fumadors de l’Hotel Majestic hi identifico el socialista Daniel Fernández. Dimecres, a quarts de 6 de la tarda, abans de trobar-me el matrimoni Ceaucescau al Dry Martini. Bé, el Fernández. Un sociata fumant puros al Majèstic: un altre. Quins collons. Així podem ser-ne tots, de sociates! Es passa una hora llegint El Periódico: només els polítics sociates tenen una hora llarga per fer el gandul a les tardes i s’ha de ser efectivament sociata per trigar una hora a llegir un rotllo de paper higiènic amb coloraines. Aquest Fernández és un dels homes a sou del Montilla que més intensament treballa per esborrar Catalunya del mapa. És el que controla que els diputats del PSC a Madrid obeeixin les ordres del PSOE, i cal dir que la seva feina la fa molt ben feta.


20/04/2006

6 gintònics

2 minuts · 308 paraules

El meu amic i jo, quan duem 6 gintònics, és una sort que no siguem presidents perquè faríem tot quant canvi de govern se’ns passés pel cap en aquell moment. No vull incidir en la llegenda de l’alcalde borratxo, però els canvis de govern que ha fet Maragall, i a l’hora que els ha fet, responen més a l’eufòria etílica que al sentit comú que cal quan governes amb d’altra gent. Això no és seriós, ni molt menys.


0 minuts · 47 paraules

A mitjanit entren al Dry Martini (Aribau/Còrsega) Jordi Guillot i el matrimoni Ceaucescau: Joan Saura i la Mayol. Anar i venir de trucades al telèfon portàtil. La Mayol vesteix xandall i sabates de taló: indecent. A quarts de 2 se’n van, i jo també.


2 minuts · 351 paraules

President: Artur Mas


3 minuts · 553 paraules

Ara resulta que Andalusia és una realitat nacional segons un pel que es veu Estatut que han aprovat. Bé, aquesta és la seva opinió. La meva és que Andalusia és la filla tonta d’Espanya, la que no hi ha més remei que pagar i callar. I esclar, com que estem ocupats i els que paguem som nosaltres, doncs au, a treballar aquí perquè es facin autopistes allà. Quan veig aquells anuncis que diuen que “Andalucía sólo hay una” sempre em dic: menys mal, perquè si n’hi hagués dues no sé com ens ho faríem per poder-les pagar.


18/04/2006

0 minuts · 10 paraules

Andalusia, una realitat nacional: i tot això qui ho paga?.


18/04/2006

0 minuts · 15 paraules

Andalusia, una realitat nacional: fantàstic, m’és igual independitzar-me jo que us independitzeu vosaltres.


18/04/2006

Tirant lo Blanc

1 minuts · 149 paraules

No vagin de cap manera a veure aquest horror de pel·lícula que Vicente Aranda ha fet sobre Tirant lo Blanc. Em sembla pràcticament impossible igualar el llibre, però alguna cosa més podíem haver-hi fet, Tente, per no insultar d’aquesta manera el públic. A la pel·lícula el Tirant és un idiota i la Carmesina una puta. Les actrius estan bones i l’actor és bonic de cara, i de cos, i serviria potser per a una peli porno, que mentre manxis i aguantis per la resta no cal que hi pateixis gaire. Però la gràcia del Tirant, de la novel·la en general i del protagonista en particular, és la intel·ligència: i a la pel·lícula de Vicente Aranda, la intel·ligència, ni hi és ni se l’hi espera. 


1 minuts · 174 paraules

Diuen que el PSC el podria vendre com l’home que va allisar el camí de l’Estatut i que va defensar l’OPA de Gas Natural.


2 minuts · 432 paraules

Som un poble tan acomplexat, tan ridícul i tan acomplexat, que hem acabat elevant a geni un home com Montilla. Perquè callava l’hem cregut intel·ligent i perquè quan mira sembla que miri al buit l’hem cregut un doctor en estratègia i una bèstia política audaç com poques n’hagis vistes mai. És la mateixa por de tenir el Madrid a 15 punts i creure que el Barça no guanyarà la Lliga. Bé, doncs el Barça guanyarà la Lliga i Montilla calla perquè no té res a dir i tot el que ha fet a la vida és Cornellà.


16/04/2006

Coses d’espanyols

1 minuts · 148 paraules

No vagin de cap manera a veure aquest horror de pel·lícula que Vicente Aranda ha fet sobre Tirant lo Blanc. Em sembla pràcticament impossible igualar el llibre, però alguna cosa més podíem haver-hi fet, Tente, per no insultar d’aquesta manera el públic. A la pel·lícula el Tirant és un idiota i la Carmesina una puta. Les actrius estan bones i l’actor és bonic de cara, i de cos, i serviria potser per a una peli porno, que mentre manxis i aguantis per la resta no cal que hi pateixis gaire. Però la gràcia del Tirant, de la novel·la en general i del protagonista en particular, és la intel·ligència: i a la pel·lícula de Vicente Aranda, la intel·ligència, ni hi és ni se l’hi espera.&nbsp.


16/04/2006

1 minuts · 164 paraules

Aquest és el drama: que Vicente Aranda ha llegit el Tirant i no l’ha entesa, ni la subtilesa ni  l’humor ni l’erotisme d’una de les novel·les més fines i precioses que la literatura catalana ha sabut aportar a la literatura universal. Segons Vicente Aranda el Tirant és una bleda que està de bon veure i es comporta com un homosexual o com un eunuc amb les dones. La Carmesina és una puta i al damunt bollera que se’ns desmaia per no-res i tot el film consisteix a veure’ls fer l’imbècil de dia i de nit a veure’ls fer sexe en unes escenes, per cert, de molt poc estil i de molt poca qualitat. Adéu, erotisme tan sofisticat de Joanot Martorell. Adéu metàfores tan fantàstiques per referir-te a l’exaltació que et produeixen els seus pits, adéu literatura, adéu, intel·ligència.


16/04/2006

0 minuts · 77 paraules

De fet no és nou que els espanyols ens llegeixin i no ens entenguin. No ens han entès mai: els dónes el Tirant i mira què et fan, els aculls al teu país i ells a canvi organitzen Cornellà. No, no ens han entès mai, ni al cine ni a la realitat i potser és per això que sempre han trobat més pràctic envair-nos, saquejar-nos i matar-nos. Pobre Tirant.


15/04/2006

Donar les gràcies

1 minuts · 118 paraules

A Holanda fan un examen als que hi volen anar a viure: un examen d’holandès per obtenir el permís residència, perquè el govern coneix la importància que el país funcioni amb una sola llengua i sigui la seva pròpia. Ara també han fet obligatori que els candidats a nous ciutadans vegin un vídeo sobre els hàbits i els costums que hauran de respectar perquè són ells que arriben i per tant ells que s’han d’adaptar i no a l’inrevés. Algunes organitzacions d’immigrants han posat el crit al cel dient que els vídeos són dissuassoris i imposen un sistema de valors determinat.


15/04/2006

0 minuts · 32 paraules

La idea general que en principi cadascú ha de viure on neix, i que si vols anar-te’n a un altre lloc has de demanar permís i donar les gràcies..


15/04/2006

0 minuts · 35 paraules

Donar les gràcies vol dir, en aquest cas concret, no emprenyar. Donar les gràcies vol dir que cada vegada que pujo a un puto taxi no hagi de posar-me a parlar en castellà..


© Salvador Sostres 2017

Projecte desenvolupat a Sitelabs