2 minuts · 419 paraules

Som un poble tan acomplexat, tan ridícul i tan acomplexat, que hem acabat elevant a geni un home com Montilla. Perquè callava l’hem cregut intel·ligent i perquè quan mira sembla que miri al buit l’hem cregut un doctor en estratègia i una bèstia política audaç com poques n’hagis vistes mai. És la mateixa por de tenir el Madrid a 15 punts i creure que el Barça no guanyarà la Lliga. Bé, doncs el Barça guanyarà la Lliga i Montilla calla perquè no té res a dir i tot el que ha fet a la vida és Cornellà.


16/04/2006

Coses d’espanyols

1 minuts · 145 paraules

No vagin de cap manera a veure aquest horror de pel·lícula que Vicente Aranda ha fet sobre Tirant lo Blanc. Em sembla pràcticament impossible igualar el llibre, però alguna cosa més podíem haver-hi fet, Tente, per no insultar d’aquesta manera el públic. A la pel·lícula el Tirant és un idiota i la Carmesina una puta. Les actrius estan bones i l’actor és bonic de cara, i de cos, i serviria potser per a una peli porno, que mentre manxis i aguantis per la resta no cal que hi pateixis gaire. Però la gràcia del Tirant, de la novel·la en general i del protagonista en particular, és la intel·ligència: i a la pel·lícula de Vicente Aranda, la intel·ligència, ni hi és ni se l’hi espera.&nbsp.


16/04/2006

1 minuts · 161 paraules

Aquest és el drama: que Vicente Aranda ha llegit el Tirant i no l’ha entesa, ni la subtilesa ni  l’humor ni l’erotisme d’una de les novel·les més fines i precioses que la literatura catalana ha sabut aportar a la literatura universal. Segons Vicente Aranda el Tirant és una bleda que està de bon veure i es comporta com un homosexual o com un eunuc amb les dones. La Carmesina és una puta i al damunt bollera que se’ns desmaia per no-res i tot el film consisteix a veure’ls fer l’imbècil de dia i de nit a veure’ls fer sexe en unes escenes, per cert, de molt poc estil i de molt poca qualitat. Adéu, erotisme tan sofisticat de Joanot Martorell. Adéu metàfores tan fantàstiques per referir-te a l’exaltació que et produeixen els seus pits, adéu literatura, adéu, intel·ligència.


16/04/2006

0 minuts · 75 paraules

De fet no és nou que els espanyols ens llegeixin i no ens entenguin. No ens han entès mai: els dónes el Tirant i mira què et fan, els aculls al teu país i ells a canvi organitzen Cornellà. No, no ens han entès mai, ni al cine ni a la realitat i potser és per això que sempre han trobat més pràctic envair-nos, saquejar-nos i matar-nos. Pobre Tirant.


15/04/2006

Donar les gràcies

1 minuts · 118 paraules

A Holanda fan un examen als que hi volen anar a viure: un examen d’holandès per obtenir el permís residència, perquè el govern coneix la importància que el país funcioni amb una sola llengua i sigui la seva pròpia. Ara també han fet obligatori que els candidats a nous ciutadans vegin un vídeo sobre els hàbits i els costums que hauran de respectar perquè són ells que arriben i per tant ells que s’han d’adaptar i no a l’inrevés. Algunes organitzacions d’immigrants han posat el crit al cel dient que els vídeos són dissuassoris i imposen un sistema de valors determinat.


15/04/2006

0 minuts · 32 paraules

La idea general que en principi cadascú ha de viure on neix, i que si vols anar-te’n a un altre lloc has de demanar permís i donar les gràcies..


15/04/2006

0 minuts · 35 paraules

Donar les gràcies vol dir, en aquest cas concret, no emprenyar. Donar les gràcies vol dir que cada vegada que pujo a un puto taxi no hagi de posar-me a parlar en castellà..


15/04/2006

0 minuts · 6 paraules

La inevitable comparació amb Catalunya, esclar.


15/04/2006

0 minuts · 48 paraules

I la jerarquia de la llibertat: llibertat és poder viure segons la moral de la tribu i que qui vingui s’hi adapti, i no haver-te d’adaptar tu als que vénen sota un estúpid discurs integrador evacuat amb tota seguretat de qualsevol diminut cervell ecopacifista.


15/04/2006

0 minuts · 8 paraules

La llibertat és també, i potser sobretot, sobreviure..


13/04/2006

Inútils

1 minuts · 156 paraules

El problema d’Esquerra Republicana és que són uns inútils. Que Catalunya tingui un partit centrat i adult, majoritari i capaç d’interpretar correctament la partitura com és Convergència, i un altre de més adolescent, arrauxat i agitador, una mica imbècil de vegades però empenyent en la bona direcció, és una bona idea, una bona manera de funcionar. Quan Esquerra agita i es queixa guanya adhesions i vots perquè som un país emocional i sanguini, capaç de celebrar amb la mateixa emoció que el Barça guanyi la Champions que un dia ens donessin la independència. I encara que és patètic veure Carod traient profit de la seva angina de pit i dient que és culpa del PP, i baix intel·lectualment, hi ha una retòrica que funciona, que els funciona, i els països febles necessiten també una certa proporció de demagògia per crear ambient.


13/04/2006

1 minuts · 154 paraules

Però en fi, el drama no és que Xavier Vendrell no dimiteixi: això és una indecència, no un drama. El drama és que s’equivoquin en aquestes coses, que cometin aquesta mena d’errors. Si hem de matar, sapiguem disparar. Un partit mínimament seriós té una llista de militants i càrrecs. Un partit seriós té els afers interns sota control. És dramàtic que a Esquerra siguin tan summament incapaços i inútils. Vull dir que si d’aquí a uns anys ens adonem l’Estatut no era suficient, tindrem un problema, però el drama és que hi hagi articles redactats per aquest preil·lustrat que fa dir-se Joan Ridao i que fa amb la gramàtica el que Hitler va fer amb Polònia. Amb els d’Esquerra no es pot parlar ni d’idees ni d’ideologies: hi ha pendent encara una llarga conversa sobre ortografia..


13/04/2006

Fins dissabte

0 minuts · 12 paraules

Demà divendres no hi haurà article. Divendres Sant: ni vici ni carn.


12/04/2006

0 minuts · 96 paraules

Més concretament, els catalans hauríem de deixar d’analitzar els espanyols com si fossin els dolents: si els espanyols ens tenen envaïts encara no és perquè siguin dolents, sinó perquè són millors. Prou millors per haver fet prevaldre la seva idea d’Espanya per damunt (per sobre, vaja) de la nostra idea de Catalunya. Si després de tot aquest temps encara som una autonomia potser no ens mereixem cap altre futur que no sigui aquest. La força, com deia, és també, i potser sobretot, la lògica de les nacions.


12/04/2006

0 minuts · 37 paraules

Més en general, sempre he trobat estúpids els pacifistes: no sé de què em parlen. L’estat natural de l’home és la guerra, i la violència ha estat el motor de qualsevol evolució.


12/04/2006

0 minuts · 58 paraules

Encara sobre Bono: la festa de comiat. Grans exclamacions pel fet que el ja exministre honorés els símbols d’Espanya i les tropes. I què ha d’honorar, un exministre de Defensa? Encara més: què ha d’honorar, un simple patriota? Els països normals estimen els seus símbols i els seus exèrcits.


12/04/2006

Bono

1 minuts · 210 paraules

Me n’alegro que l’hagin fet fora, principalment perquè va ser un miserable amb l’Iu Forn i amb l’AVUI encapçalant tot un seguit de querelles en resposta a l’article dels militars colpistes. Però si no n’he parlat gaire, ni amb gaire pressa, de Bono, és perquè si l’home em sembla grotesc i un punt absurd és només perquè sóc català. És un lloc comú del catalanisme creure que els espanyols no tenen dret a ser patriotes. I del nostre nacionalisme en diem normalitat i del seu, feixisme. Com a català m’alegro que Zapatero s’hagi passat Bono per la pedra justament perquè com a espanyol estaria indignat. Si fos espanyol m’agradaria que tots els ministres del meu govern fossin, com a mínim, com Bono. Patriotes, amb mala llet, i ben decidits a l’hora d’actuar. Bono era el cap de l’exèrcit enemic, de fet és així, i m’alegra que hagi caigut. I que s’hagi emprenyat caient, i veure’l rabiós de fons mentre s’esforça a mantenir les formes. Però tot i això li reconec les virtuts que si tinguéssim exèrcit m’agradarien per al meu ministre de Defensa.


11/04/2006

0 minuts · 96 paraules

La idea que no es pot donar el poder a qualsevol, i la idea que no és just que el vot de qui alimenta l’Estat valgui el mateix que el vot de qui se n’alimenta. La idea, més general, que ser el millor ha de tenir premi. I que no és igual una cosa que l’altra. La democràcia està sobrevalorada i els mecanismes de funcionament poden millorar-se. La democràcia no és un objectiu, ni una inspiració: és una eina. L’objectiu és la justícia i la inspiració la llibertat.


2 minuts · 427 paraules

Es demana un títol al metge i a l’arquitecte, a l’advocat, a l’entrenador de futbol, per conduir un cotxe i ja no diguem maquinària molt més pesada. Es demana un títol, una garantia abans d’autoritzar-te a fer pràcticament qualsevol cosa. Però arribes a la responsabilitat més grossa, a la més aparatosa, arribes a la política i aquí pot posar-se a dirigir la nació qualsevol idiota. No és raonable que un que no podria ni tan sols estudiar per ser metge perquè va suspendre la selectivitat pugui convertir-se en president de Catalunya només perquè l’han votat. La democràcia està sobrevalorada: que no hi hagi cap sistema millor, per exemple, no vol pas dir que la democràcia no pugui millorar-se. Vet aquí com: exigint algun tipus de garantia als qui vulguin optar a un càrrec públic, encara que sigui electe. La gent, ja se sap, elegeix moltes vegades coses increïbles, i el sistema ha de tenir mecanismes de correcció. No és cap totalitarisme: si algun dia aquest país vota Montilla, doncs què hi farem i visca. Però un indocumentat com el Benach fent de president de Parlament és un poc fort. També a l’inrevés, esclar, cal prendre mesures. Examinar la població a cada elecció em sembla una mica pesat, però en canvi em sembla vàlid el sistema proporcional que en qualsevol empresa es dóna, de tal manera que qui més accions en té de més vots disposa al consell d’administració. Que tothom tingués dret a votar però que el valor del teu vot fos proporcional a la teva declaració de renda no em semblaria cap mala idea, de manera que qui més aporta a l’Estat, qui més el fa créixer i avançar, qui més hi té en joc, qui més és Estat, més pugui decidir-ne l’esdevenidor. La idea que no es pot donar el poder a qualsevol, i la idea que no és just que el vot de qui alimenta l’Estat valgui el mateix que el vot de qui se n’alimenta. La idea, més general, que ser el millor ha de tenir premi. I que no és igual una cosa que l’altra. La democràcia està sobrevalorada i els mecanismes de funcionament poden millorar-se. La democràcia no és un objectiu, ni una inspiració: és una eina. L’objectiu és la justícia i la inspiració la llibertat.


11/04/2006

0 minuts · 33 paraules

Quants fracassos més, i quantes decepcions ens caldran per adonar-nos que l’exaltació de l’igualitarisme no duia enlloc, i que desactives la Humanitat quan desprestigies la voluntat i la meritocràcia?


© Salvador Sostres 2018

Projecte desenvolupat a Sitelabs