0 minuts · 47 paraules

A mitjanit entren al Dry Martini (Aribau/Còrsega) Jordi Guillot i el matrimoni Ceaucescau: Joan Saura i la Mayol. Anar i venir de trucades al telèfon portàtil. La Mayol vesteix xandall i sabates de taló: indecent. A quarts de 2 se’n van, i jo també.


2 minuts · 353 paraules

President: Artur Mas


3 minuts · 537 paraules

Ara resulta que Andalusia és una realitat nacional segons un pel que es veu Estatut que han aprovat. Bé, aquesta és la seva opinió. La meva és que Andalusia és la filla tonta d’Espanya, la que no hi ha més remei que pagar i callar. I esclar, com que estem ocupats i els que paguem som nosaltres, doncs au, a treballar aquí perquè es facin autopistes allà. Quan veig aquells anuncis que diuen que “Andalucía sólo hay una” sempre em dic: menys mal, perquè si n’hi hagués dues no sé com ens ho faríem per poder-les pagar.


18/04/2006

0 minuts · 10 paraules

Andalusia, una realitat nacional: i tot això qui ho paga?.


18/04/2006

0 minuts · 15 paraules

Andalusia, una realitat nacional: fantàstic, m’és igual independitzar-me jo que us independitzeu vosaltres.


18/04/2006

Tirant lo Blanc

1 minuts · 146 paraules

No vagin de cap manera a veure aquest horror de pel·lícula que Vicente Aranda ha fet sobre Tirant lo Blanc. Em sembla pràcticament impossible igualar el llibre, però alguna cosa més podíem haver-hi fet, Tente, per no insultar d’aquesta manera el públic. A la pel·lícula el Tirant és un idiota i la Carmesina una puta. Les actrius estan bones i l’actor és bonic de cara, i de cos, i serviria potser per a una peli porno, que mentre manxis i aguantis per la resta no cal que hi pateixis gaire. Però la gràcia del Tirant, de la novel·la en general i del protagonista en particular, és la intel·ligència: i a la pel·lícula de Vicente Aranda, la intel·ligència, ni hi és ni se l’hi espera. 


1 minuts · 169 paraules

Diuen que el PSC el podria vendre com l’home que va allisar el camí de l’Estatut i que va defensar l’OPA de Gas Natural.


2 minuts · 419 paraules

Som un poble tan acomplexat, tan ridícul i tan acomplexat, que hem acabat elevant a geni un home com Montilla. Perquè callava l’hem cregut intel·ligent i perquè quan mira sembla que miri al buit l’hem cregut un doctor en estratègia i una bèstia política audaç com poques n’hagis vistes mai. És la mateixa por de tenir el Madrid a 15 punts i creure que el Barça no guanyarà la Lliga. Bé, doncs el Barça guanyarà la Lliga i Montilla calla perquè no té res a dir i tot el que ha fet a la vida és Cornellà.


16/04/2006

Coses d’espanyols

1 minuts · 145 paraules

No vagin de cap manera a veure aquest horror de pel·lícula que Vicente Aranda ha fet sobre Tirant lo Blanc. Em sembla pràcticament impossible igualar el llibre, però alguna cosa més podíem haver-hi fet, Tente, per no insultar d’aquesta manera el públic. A la pel·lícula el Tirant és un idiota i la Carmesina una puta. Les actrius estan bones i l’actor és bonic de cara, i de cos, i serviria potser per a una peli porno, que mentre manxis i aguantis per la resta no cal que hi pateixis gaire. Però la gràcia del Tirant, de la novel·la en general i del protagonista en particular, és la intel·ligència: i a la pel·lícula de Vicente Aranda, la intel·ligència, ni hi és ni se l’hi espera.&nbsp.


16/04/2006

1 minuts · 161 paraules

Aquest és el drama: que Vicente Aranda ha llegit el Tirant i no l’ha entesa, ni la subtilesa ni  l’humor ni l’erotisme d’una de les novel·les més fines i precioses que la literatura catalana ha sabut aportar a la literatura universal. Segons Vicente Aranda el Tirant és una bleda que està de bon veure i es comporta com un homosexual o com un eunuc amb les dones. La Carmesina és una puta i al damunt bollera que se’ns desmaia per no-res i tot el film consisteix a veure’ls fer l’imbècil de dia i de nit a veure’ls fer sexe en unes escenes, per cert, de molt poc estil i de molt poca qualitat. Adéu, erotisme tan sofisticat de Joanot Martorell. Adéu metàfores tan fantàstiques per referir-te a l’exaltació que et produeixen els seus pits, adéu literatura, adéu, intel·ligència.


16/04/2006

0 minuts · 75 paraules

De fet no és nou que els espanyols ens llegeixin i no ens entenguin. No ens han entès mai: els dónes el Tirant i mira què et fan, els aculls al teu país i ells a canvi organitzen Cornellà. No, no ens han entès mai, ni al cine ni a la realitat i potser és per això que sempre han trobat més pràctic envair-nos, saquejar-nos i matar-nos. Pobre Tirant.


15/04/2006

Donar les gràcies

1 minuts · 118 paraules

A Holanda fan un examen als que hi volen anar a viure: un examen d’holandès per obtenir el permís residència, perquè el govern coneix la importància que el país funcioni amb una sola llengua i sigui la seva pròpia. Ara també han fet obligatori que els candidats a nous ciutadans vegin un vídeo sobre els hàbits i els costums que hauran de respectar perquè són ells que arriben i per tant ells que s’han d’adaptar i no a l’inrevés. Algunes organitzacions d’immigrants han posat el crit al cel dient que els vídeos són dissuassoris i imposen un sistema de valors determinat.


15/04/2006

0 minuts · 32 paraules

La idea general que en principi cadascú ha de viure on neix, i que si vols anar-te’n a un altre lloc has de demanar permís i donar les gràcies..


15/04/2006

0 minuts · 35 paraules

Donar les gràcies vol dir, en aquest cas concret, no emprenyar. Donar les gràcies vol dir que cada vegada que pujo a un puto taxi no hagi de posar-me a parlar en castellà..


15/04/2006

0 minuts · 6 paraules

La inevitable comparació amb Catalunya, esclar.


15/04/2006

0 minuts · 48 paraules

I la jerarquia de la llibertat: llibertat és poder viure segons la moral de la tribu i que qui vingui s’hi adapti, i no haver-te d’adaptar tu als que vénen sota un estúpid discurs integrador evacuat amb tota seguretat de qualsevol diminut cervell ecopacifista.


15/04/2006

0 minuts · 8 paraules

La llibertat és també, i potser sobretot, sobreviure..


13/04/2006

Inútils

1 minuts · 156 paraules

El problema d’Esquerra Republicana és que són uns inútils. Que Catalunya tingui un partit centrat i adult, majoritari i capaç d’interpretar correctament la partitura com és Convergència, i un altre de més adolescent, arrauxat i agitador, una mica imbècil de vegades però empenyent en la bona direcció, és una bona idea, una bona manera de funcionar. Quan Esquerra agita i es queixa guanya adhesions i vots perquè som un país emocional i sanguini, capaç de celebrar amb la mateixa emoció que el Barça guanyi la Champions que un dia ens donessin la independència. I encara que és patètic veure Carod traient profit de la seva angina de pit i dient que és culpa del PP, i baix intel·lectualment, hi ha una retòrica que funciona, que els funciona, i els països febles necessiten també una certa proporció de demagògia per crear ambient.


13/04/2006

1 minuts · 154 paraules

Però en fi, el drama no és que Xavier Vendrell no dimiteixi: això és una indecència, no un drama. El drama és que s’equivoquin en aquestes coses, que cometin aquesta mena d’errors. Si hem de matar, sapiguem disparar. Un partit mínimament seriós té una llista de militants i càrrecs. Un partit seriós té els afers interns sota control. És dramàtic que a Esquerra siguin tan summament incapaços i inútils. Vull dir que si d’aquí a uns anys ens adonem l’Estatut no era suficient, tindrem un problema, però el drama és que hi hagi articles redactats per aquest preil·lustrat que fa dir-se Joan Ridao i que fa amb la gramàtica el que Hitler va fer amb Polònia. Amb els d’Esquerra no es pot parlar ni d’idees ni d’ideologies: hi ha pendent encara una llarga conversa sobre ortografia..


13/04/2006

Fins dissabte

0 minuts · 12 paraules

Demà divendres no hi haurà article. Divendres Sant: ni vici ni carn.


© Salvador Sostres 2018

Projecte desenvolupat a Sitelabs