05/07/2015

El socio del Barça

ABC logo



05/07/2015

Rajoy es un ritmo

ABC logo

05/07/2015

Mañana lloverá

ABC logo


17/06/2015

La sala d’espera

2 minuts · 464 paraules

Hi ha matins que començo a donar voltes sense saber gaire com esperar l’hora de dinar. Vago per la ciutat escrivint a l’iPhone o parlant per telèfon. Quina fila d’imbècil que dec fer. Passejar em va bé però de vegades vull seure. Seure i tornar-me a aixecar i tornar a seure. Als bars no hi estic còmode. De vegades entro als hotels i és agradable. Però no paro quiet i al final comencen a mirar-me. No em diuen res. Però em poso tens.




13/06/2015

Un socialista, uno

ABC logo





13/06/2015

Dormir en el sofá

ABC logo



1 minuts · 253 paraules

Aquesta formidable sensació que la vida arrenca. Torna a arrencar. Amb els trucs del mag encara tots per estrenar. Amb l’encant de l’amor recent que encara no s’ha acostumat a tu, i se t’apropa amb una barreja de fascinació i por que tensa la bellesa de cada instant. La vida en primera instància, amb el nou horitzó per escrutar. Hi ha una amabilitat de fons i una recuperada confiança en la Humanitat. Hi ha algú que vetlla quan tothom dorm, algú que somia primaveres lliures.


2 minuts · 323 paraules

El terme exacte és l’esquerra salvatge. Són extrema esquerra, per descomptat, però tenen una mirada índia inescrutable i encara que no ho vegis van amb arc i fletxes pel carrer. Qui ens ho havia de dir, que trobaríem a faltar Iniciativa. 


05/06/2015

Duran és un geni

2 minuts · 418 paraules

Josep Antoni Duran i Lleida és un geni clàssic, immortal, una divinitat d’aquelles que en llur magnanimitat superior i insuperable no donaven a la gent allò que volia sinó allò que mereixia. Així és Duran i així ha estat la seva pregunta, encara que digui que no és seva, la seva pregunta que de fet no és una pregunta, sinó una declaració de principis, dels principis que han caracteritzat i caracteritzen la política catalana; una pregunta que no pregunta res que sigui comprensible però que explica un poble, i el seu caràcter, i el seu embolic; una pregunta que conté la precisa simetria de ser tan absurda com allò que se suposa que hauria de preguntar; una pregunta que reflecteix el que de veritat els catalans estem disposats a sacrificar en favor de la independència, el risc que estem disposats a assumir i el preu que estem disposats a pagar.


© Salvador Sostres 2018

Projecte desenvolupat a Sitelabs