27/01/2009

Saura com a tragèdia

2 minuts · 479 paraules

Saura ha estat al centre de quasi tots els problemes que ha tingut Catalunya darrerament, i se suposa que un conseller de l’Interior ha de solucionar problemes més que no pas crear-los. Se suposa que un conseller de l’Interior ha de prevenir els problemes i, quan això no és possible, solucionar-los. El que ha fet Saura és tot el contrari. La informació que va donar als catalans divendres va ser pobra, imprecisa i escassa; i en tot cas, de cap manera, va saber crear cap sensació d’autèntic perill, de l’autèntic perill que vam viure. Un lector informava ahir en el seu comentari que al País Basc, es van suspendre totes les activitats escolars del cap de setmana per evitar, precisament, el que va passar a Catalunya. Però continuem, perquè, al capdavall, la història també va continuar. Un cop tens organitzat el drama, amb sostres caiguts i nens morts, t’has de posar al costat de les víctimes, i no enfront d’elles. Al costat de les víctimes. I no a renyar pares i mares que han perdut un fill, dient, com avui ha tingut la poca vergonya de dir el conseller, en una entrevista amb en Basté, que “no tothom és conscient que quan hi ha una situació de risc s’han de prendre precaucions”.  Fins dissabte a la tarda, amb ja els cadàvers sobre la taula, no es van suspendre les activitats escolars esportives del cap de setmana. Encara avui hi ha gent que no té llum a casa. Saura no està a l’alçada del seu càrrec. El va voler assumir per demostrar que podia i el que ha acabat demostrant és que no, que no pot, que no dóna la talla, que no en sap prou, que no és apte per exercir la política quan la cosa passa de l’oposició marginal o d’una conselleria floral sense cap mena de contingut ni d’importància. Saura ha demostrat que és un inepte, en el sentit més científic que pugui tenir la paraula, i més objectiu; un inepte sense cap mena de capacitat tècnica per operar oportunament, i amb una miopia política sense precedents que l’ha convertit en el protagonista de tots els incidents, de tots i cadascun dels incidents i tragèdies que han assotat la nació en els darrers temps. La tonta reacció de dir que la premsa s’hi acarnissa és igual d’estúpida que renyar familiars de víctimes, dir que una teulada que va caure era perfectament segura, anar a manifestacions on s’hi cremen banderes de països democràtics i s’hi criden consignes assassines, o dir que els 40 km per hora són la salvació –oh, brother!– dels nens que pateixen asma a Catalunya.

De qui es parla en aquesta entrada?

© Salvador Sostres 2018

Projecte desenvolupat a Sitelabs