28/04/2017

Una rosa solidària

2 minuts · 371 paraules

Per Sant Jordi fou impossible comprar una rosa que no fos solidària. Catalunya creu tan poc en la seva causa que la banalitza amb aquesta solidaritat de pa sucat amb oli, laica i de posi-me’n només cent grams que La Marató de TV3 fundà i que ens ha esborrat qualsevol indici de virilitat. Ens incomoda el drac i matar-lo. Ens incomoda Sant Jordi i guanyar. Hem perdut la capacitat de meravellar-nos per la bellesa d’una rosa i pel gust de viure. Ens sentim còmodes amb la tara, amb la deformació i amb la malaltia perquè creiem que no ens mereixem el que exigim a Espanya, i diem que ens roba quan som nosaltres que ens ho robem tot, nosaltres demanant perdó amb roses solidàries en lloc d’expressar el nostre amor com homes lliures, amb la victòria, el dolor, la bellesa i les espines de què estan fetes totes les coses.

Catalunya somica amb la solidaritat el que no s’atreveix a defensar com una nació, i s’amaga del seu destí en lloc d’afrontar-lo i d’assumir-ne la sang i el perill. Humiliar la rosa amb la solidaritat, ensucrar la gesta de matar el drac i convertir la masculinitat de regalar una rosa a la princesa alliberada en un espectacle de l’impedit simpàtic és esventrar les categories fortes sobre les que qualsevol país reposa i es projecta per subsistir. Espanya encara ni ha comparegut i ens ho estem fent tot nosaltres.

Són una cosa i el mateix les roses solidàries que intentar justificar la independència per motius fiscals o amb finalitats socials, com si ser català o espanyol o francès o americà depengués d’un percentatge. Un poble que planteja la seva identitat en aquests termes és un poble puta, que no mereix ni de fet vol un Estat sinó una rotonda on fer la carrera. El victimisme dels greuges amb Espanya és d’una indignitat comparable al tifeta que li regala una rosa al seu amor amb un cartellet que diu que col•labora amb Save the children.

Si som incapaços de dir el que estimem, i d’estimar-ho netament, la Història ens espera a la claveguera dels desfets.

© Salvador Sostres 2017

Projecte desenvolupat a Sitelabs