21/09/2016

Us ho vaig dir

6 minuts · 1233 paraules

Us vaig avisar el 2012, quan tenia més mèrit fer-ho. Érem a les beceroles del procés, però ja se le veia tota la impostura. Fora de la seva família, potser sóc la persona que conec millor el president Mas, i no només perquè les més tràgiques criatures són la meva especialitat, sinó perquè sóc l’únic que he jugat al seu costat sense viure a través d’ell de la menjadora del catalanisme. Si un dia ens trobéssim, ell i jo sols, en un carrer amb boira, no podria retreure’m res més que la meva llibertat. I això, d’entre els que alguna vegada hem mirat d’afavorir-lo, sóc l’únic que puc dir-ho. No et dec res, president, i per això puc dir-te que ets un frau, un frau malastruc, i un mentider. Puc dir-t’ho perquè minuciosament ho sé, i perquè de tot el que vaig fer perquè arribessis a president, no vaig voler-te cobrar mai res. Mira al teu voltant. Hi ha algú més que, com jo, no t’hagi posat cap preu? De veritat creus que amb culs llogats s’arriba a alguna banda?

També a vosaltres us ho hauria de preguntar. De veritat us sentiu còmodes llegint aquestes toies de timba nostrada? Dit d’una altra manera, i per no parlar-vos sempre de mi, si no estiguéssiu tan comprats, no us semblaria que l’Enric Vila o l’Alfons López Tena son tan bojos.

Però back to me, us ho vaig dir. I em vau acusar de traïdor per dir-vos la veritat, i d’Eugeni d’Ors per escriure sense faltes d’ortografia una llengua que els que teniu més de 50 anys feu servir de puta i mai no us heu pres la molèstia d’aprendre. Heu anat a classes de cuina, de macramé, de dibuix, d’Història, d’esquí o de natació; heu anat al psiquiatre, a fer Pilates i a locals d’intercanvi de parelles, però mai no us heu pres ni una tarda, ni una sola tarda de la vostra vida d’ambicions de paper d’estrassa i d’oci de minyona que feia tururut quan el senyor Ramon l’empaitava, per aprendre la que dieu que és la vostra llengua i el cor del procés que se suposa que defenseu. Encabat, això sí, manifestacions d’estelades i enceses espelmes cada vegada que els fills de la portera de Ciutadans proposen un parell d’hores més de castellà a l’escola. Ploreu com bagasses el que després escarniu com proxenetes. Fins i tot heu fet parapent, i submarinisme, i qui sap quines altres demències. Però ni una sola classe de català, i mira que són gratis. “És que a l’escola no ens el van ensenyar”. L’excusa de Franco, quants anys més la fareu durar?

Us vaig avisar el 2012. El Mas és un noi d’Aula, com aquesta noia de la CUP que va ser agredida l’altra nit a Gràcia, i que va escriure un text relatant els fets que feia venir ganes d’anar al cine a veure “Qué bello es vivir” amb l’assaltador. Alumnes d’Aula que quan més raó tenen pitjor saben defensar-la, que coneixen el mecanisme però ignoren el raonament, que tenen el diploma de tot i la intuïció de res. Us ho vaig dir. No fareu res. I què heu fet? Res. Partit Demòcrata Català. Partit Demòcrata Europeu Català. Però que no ho veieu?

Mas, Homs, Trias, Colomines, Cuminal, Martí Blanch. Però on crèieu que anàveu amb aquesta colla? Els heu sentit parlar? N’heu llegit alguna cosa? Per quin altre argument que perquè són els vostres els podríeu defensar? Heu reflexionat mai sobre què vol dir realment la lleialtat? Si acceptés tot el que fa la meva filla perquè és la meva filla, quina mena de monstre tindria? Quin amor seria aquest?

Catalunya és la vostra puta. Sempre l’heu tractada com una puta. Aquest tracte de puta que el catalanisme ha donat a Catalunya, servint-se’n sempre, de vegades per dissimular les mancances i justificar així tota una vida; de vegades per alliberar un sentimentalisme invertebrat i obscè, de bevedor de ratafia que peta al concert de Sant Esteve al Palau, just abans d’adormir-se profundament al principi de la tercera peça, que sol ser d’en Toldrà; i de vegades, moltes vegades, massa vegades, perquè diverses generacions de periodistes i polítics visquessin de la ferida com la guineu -que en castellà es diu zorra- que va a beure’s la sang dels óssos que es barallen.

És cosa baixa ser algú com Francesc-Marc Álvaro, quincalla vilanoví, ploma de quota compromesa.

Només des de la puta, només des d’aquest procés prostituent amb què heu magrejat sempre Catalunya, podríeu haver-la condemnada a homes tan truculents, i mostrar tan poca exigència amb el que n’han fet. Quin patriotisme? Quin honor? Amb les notes de qualsevol dels vostres fills heu estat més exigents que aquesta deixadesa amb què heu encimbellat la pitjor incompetència, i la més cruel, els més grotescos personatges que us han insultat a la cara amb mentides i trampes mentre s’omplien les butxaques amb l’almoina que els donàveu. Us ho mereixeu. Primer per miserables, perquè qui dona poc mereix lladres. I també per imbècils, perquè qui veu Carme Forcadell i no truca als Mossos, mereix que se li pixin a la cara.

Ara la pepa del Pi Sunyer diu que fa un estudi sobre el Referèndum Unilateral d’Independència, després de les paròdies de full de ruta que ha fet i estripat, com un entrenador de bàsquet de tercera regional que dibuixa a la seva pissarra jugades que tothom sap que no es faran.

Us vaig avisar el 2014, dient que allò no era un referèndum, i després de tot el que em vau arribar a dir, ara reconeixeu que no ho va ser i en voleu fer un altre que tampoc fareu, i així fins que l’ànec Donald surti a saludar i a cantar per a tots una bonica nadala.

Esteu tan excitats amb la vostra puta, i penetrar-la de gairell us posa tant, que qui us podria dir res que escoltéssiu? En quina altra cosa esteu interessats que en continuar-la potinejant?

En cap altra cosa, i per això no voleu que el procés s’acabi, ni exposar-vos a què la puta deixi de ser-ho, i es pugui alliberar. Puta, puta, puta. Vosaltres voleu la puta, sempre disposada, i per això ja us va bé Mas, Puigdemont, Anna Gabriel, David Fernández, i anar-hi anant. La pinyata. Les manifestacions de la Diada. L’hora de la conga que madame Claude encapçalava. Sou com aquells clients “d’antes”, que agraïen que els deixessin quedar a dormir al bordell. Potser hi tenien una muda i un raspall de dents.

Us ho vaig dir fa molt de temps, i ara els masos us cauen. Tot el que pugui dir-se en una columna de Pilar Rahola ja hauríeu de veure que és carn de desfeta anunciada.

Quan molt de temps passi i l’escuma esvaïda dels dies que foren ens deixi veure l’escampall, us faran falta més pedres de les que hi ha a Europa -comptant els Urals- per acabar amb l’horror d’haver-vos de veure al mirall.

© Salvador Sostres 2017

Projecte desenvolupat a Sitelabs