Article publicat a www.salvadorsostres.com

No surrender

Salvador Sostres

Dimecres, 25 de novembre de 2009


Ja la nit ha estès el seu domini i són quarts de 4. El cansament és els ulls quan se't tanquen, però encara queda alguna cosa que vols dir per molt que no sàpigues ben bé quina. Et poses a escriure per mirar-ho de descobrir. Ja els ulls se't tanquen i el nus de l'esquena et fa mal a cada tecla. Però hi ha una rebel·lió contra el donar per acabat el dia, i anar a dormir és rendir-se. Avui la meva advocada em preguntava si en aquests 8 anys i mig d'escriure al diari no havia fet cap dia de vacances. Hem vingut a fer la feina, a resistir i la nostra estirp de titans. Ahir, a la Llotja, Joan Oliver i el president Laporta s'abraçaven després que el Barça li passés per sobre a l'Ínter. Hem vingut a perfeccionar una idea de l'honor i de la noblesa, a fer la feina, a deixar-nos temptar per cada sensualitat i per cada idea. Eix peix. Paraules que sembla que no volen dir res però que t'aboquen a una senda. Quantes vegades no t'has trobat al mig d'un camí que ni saps on va ni d'on ve? Ni tan sols on és. Sóc més a la vora de l'hora de llevar-me que de l'hora d'anar a dormir, però viure és tot el que tenim i haver de descansar és una feblesa i és una rendició anar-se'n a dormir. "És que si no reposes, l'edemà no podràs rendir". Són coses que se solen dir. No són falses, però expliquen una veritat secundària. Llegeixo en un blog de no sé on que una noia que es diu Marta, de vint-i-pocs anys, troba que els nois de la seva edat no són interessants perquè no coneixen cap poeta. Ja ni s'imagina que n'hi pugui haver ni un de sol que conegui el poeta de veritat. Vivim entre tenebres, dubtes i defallences, però som projecció d'esperança, llum, pols d'eternitat. Podríem dir que avança, al galop, el mal, però després dos amics s'abracen i en aquesta abraçada hi ha un món que es gesta, una irrenunciable voluntat de gesta, últimes idees abans que ja els dits no encertin les tecles. Ens sabem tots els poemes de memòria, tenim més força que qualsevol defallença i estem molt més lligats a l'alba que ens proclama que a tanta nit que ja clareja.