Molts mesos abans de la decisió del ben aviat exdirector de l’Avui de fer-me fora, el meu amic Arcadi Espada em va proposar d’escriure al diari digital que és a punt de posar en circulació. Li vaig dir que sí, naturalment. Va ser un honor. Arcadi Espada és un dels millors periodistes que he conegut mai i d’ell n’he après moltes més coses de les que ara tinc temps d’explicar. A escriure, per descomptat. A mirar sense prejudici, sense tercermundisme intel·lectual les coses. També a saber diferenciar, en mi mateix, les passions i els afectes de la veritat, que només n’hi ha una, contra les moltes mentides que ens ronden incessantment, sense descans. Hi ha una elegància espiritual que invariablement desemboca en una elegància intel·lectual i després l’estil és només una qüestió higiènica. He conegut gent preocupada per algunes de les opinions del senyor Espada. La gent es preocupa cada dia de coses més estranyes. El senyor Espada farà un diari i qualsevol persona intel·ligent hauria d’alegrar-se’n. Fins i tot el que els odien, ni que només fos per aprendre a fer diaris. Un dia vaig sentir que una pobra dona que escriu a l'Avui i que sembla que fa dir-se Eva Piquer murmurava que li faria vergonya anar amb El Mundo sota el braç, suposo que per les opcions ideològiques del diari. A mi no m’ha fet mai vergonya dur l’Avui sota el braç, ni tan sols escriure-hi, tot i que aquesta dona sol també deixar-hi la seva emprempta lamentable. Les seves petites defecacions de cabra. Hauríem de poder estar a l’alçada de les nostres frases, dels nostres odis. També dels nostres amors. Hi hauria d’haver un principi d’intel·ligència que ho presidís tot. No sé en quin moment de quin raonament a l’Eva Piquer li ha semblat o va semblar-li que li arribava a Pedrojota Ramírez a la sola de la sabata. No sé per quina pàgina escrita ni per quina frase. No sé per quin detall fins i tot de pàgina parell i a la columna de la dreta. Eva Piquer, aquesta intensa perruquera de Gràcia. No creuen que en segons quines condicions, com a mínim, hauríem de ser una mica més discrets? M’honoro amb l’amistat de l’Arcadi Espada i és una condecoració que m’hagi convidat a escriure al seu diari.