Com que no respondré cap comentari sobre aquest afer, voldria deixar una cosa dita perquè el debat que per desgràcia hi haurà, se cenyís com a mínim dins d’uns termes el menys estúpids possibles, Parlar espanyol és de pobres ha resultat ser un dels meus articles més internacionals. Va arribar a ser transcrit, entre exclamacions, a Los Angeles Times. I ara escriuré al diari de l’Arcadi i en espanyol. Com els pobres. Primer, l’article deia que parlar espanyol és de pobres a Catalunya. Segon, el diari serà espanyol, tot i que en l’era de l’internet aquesta no deixa de ser una limitació un punt fictícia. Tercer, no sé en quin idioma hauríem de parlar, per ser entesos, a Espanya. Quart: hem de deixar de fer política, negocis o articles a Espanya? Cinquè, hem d’aprendre a llegir articles com el Parlar espanyol és de pobres. Vull dir que és una cosa i el mateix retreure’m, a partir d’aquest article, que escrigui en castellà en un diari espanyol com els que encara avui m’escriuen comentaris des d’arreu  de les Espanyes preguntant-se cómo puede decir esto de la lengua de Cervantes. La intel·ligència és transversal. La manca d’intel·ligència també, i n’hi ha molta més.