De vegades em pregunto de què viuria el Xavier Rius, de l’e-notícies, sense mi. Sempre dic que he col·laborat de dues maneres en aquella pàgina: la primera quan hi escrivia i em pagaven per fer-ho. La segona etapa vingué quan en vaig plegar, cansat de xoriçades, i Xavier Rius es dedicà i s’ha dedicat a pràcticament transcriure desenses i desenes d’articles meus, practicant un escandalosíssim plagi sota el falsari pretext de la cita. Citar és una línia, no la bibliografia completa. Això és robar, marxar sense pagar. Fa poc li vaig comentar a Rius, per telèfon un dia que va trucar-me i també per mail, que sospitava que tenia una obsessió sexual amb mi. Tot i que és pare de família sempre ha tingut una manera ben especial de tractar-me. I després, aquest excés de cites. es va fer l’ofès i em va dir que mai més no tornaria  a parlar de mi, com “la nostra és més bonica” en un atac de gelosia. Bé, el cas és que no ha trigat ni 15 dies a tornar-hi. Ho feia ahir en relació a lameva col·laboració al diari de l’Arcadi Espada. Entranyable reciaguda. Ja de matinada, li vaig posar aquest correu solidari.

"Veig que el teu problema sexual amb mi perdura i creix. Si sortissis de l'armari tindires més audiència que citant cap dels meus articles o actes, i per primera vegada faries alguna cosa tu solet. Tens una dependència malatissa, Xavier. Durant aquests dies sé que t'ha costat molt no citar-me amb el tema de l'Ero de l'Avui, però al final la bèstia pertorbada ha estat més forta que la teva serenitat tan fràgil i no te n'has pogut estar. El diari de l'Arcadi Espada, per cert, es diu Factual, no fatual, com has escrit. Seria bo que no confonguessis el nom de les coses amb les teves circumstàncies personals. Em sap greu que estiguis tan perjudicat. Don't give up. Si et puc ser d'alguna ajuda, només has de xiular.

Salvador".