Esquerra fa crides als catalans perquè s’impliquin en sortir de “l’atzucac”. Quin gran cinisme. Esquerra és qui ens ha instal·lat en l’atzucac fent president Pepe Montilla, i els qui n'han de sortir són ells: han de sortir del tripartit i posar punt i final a uns dels episodis més sinistres de la història de Catalunya. El que ha fet Esquerra amb la nació no té nom. I això no vol dir que ens haguem de dedicar a matar-nos entre nosaltres. S'han comportat com uns autèntics impresentables embogits de ressentiment social contra Convergència, però són els nostres impresentables i els nostres ressentits socials. I no, no hem de deicar a matar-nos. No. Bàsicament perquè el futur l’hem de construir entre tots. Entre tots  els que estem disposats a construir-lo, esclar, en la mateixa direcció. Però més enllà d’aquesta evidència cal subratllar que quan Esquerra té qualsevol quota de poder sempre s’esdevé el desastre. I un desastre especialment humiliant per a Catalunya. Esquerra fa bé l’oposició. Com a element agitador funciona a la perfecció. I jo crec que és més sensat que es dediquessin a això, a fer titelles, perquè acaben trenant unes funcions perfectes. Si Esquerra fos avui a l’oposició, el conseller Saura faria molts dies que ja hauria hagut de dimitir, assetjat per una pressió insuportable. En canvi, Convergència, fa una molt deficient oposició. Perd la sensualitat, el ritme, el sentit de l’oportunitat. Els convergents, a l’oposició, es posen de mal humor i nerviosos, i no dic que no sigui normal, i fins i tot raonable, però és ben bé que els passa això. I això no és bo. D’altra banda cal dir també que quan Convergència mana ho fa amb estil i amb gràcia i que ningú fins ara no ho ha sabut fer millor. Els 2 tripartits tenen un balanç calamitós, especialment el segon, amb un president analfabet i completament superat per les circumstàncies. Convergència és un partit de govern i Esquerra d’oposició. No dic que sempre hagi de ser així, perquè de fet ara no és així. Dic que Esquerra se’n surt millor exaltant les masses i Convergència funciona molt millor construint la nació. Mas serà molt millor president que candidat, i el Carod de 2003, orador, fou molt millor que aquesta paròdia d’ara que allà on va del món degrada Catalunya i fa que ens hagi de caure la cara de vergonya.