Adolfo Domínguez és un dissenyador força penós i lamentable però ha dit que l’acomiadament hauria de ser lliure en un país on els treballadors s’agafen un any de baixa per depressió i tenen 30 dies de vacances. Té tota la raó. Té tota la raó que la seva roba i els seus perfums no tenen, per afrosos. Només els mediocres i els pirates tenen por de treballar segons allò que són capaços de produir o de vendre. Segons el volum de negoci que són capaços de generar. Només els lladres, els estafadors i els dels "dies personals" tenen por de la flexibilitat del mercat laboral. El proteccionisme afavoreix els ganduls i l’acomiadament lliure no és una crueltat sinó un estímul perquè tothom que valgui tingui la seva oportunitat. Pretendre cobrar sense que aquest sou tingui estrictament a veure amb el teu rendiment és una perversió, una declaració d’intencions lladregotes. Per quin motiu hauries de cobrar més del benefici que representes? Qui t’has cregut que ets? Les indemnitzacions se les van inventar pels incapaços i els estafadors, gent sense coratge i sense honor. Catalunya té fucionaris públics i funcionaris privats. Dramàtic. Els uns no els pots acomiadar mai i els altres, si els acomiades, els has de pagar una suma monstruosa. Només tenen por de la llibertat els que no se’n sortirien. Només tenen por de les oportunitats els que no en tindrien cap. L’acomiadament lliure estimula les empreses i els empresaris, bandeja els ganduls i els sindicats. S'hi oposen els farsants, que volen seguir cobrant quan es descobreixi llur engany.