buscar     ok
  Llibres de l'autor   Dijous, 9 de setembre de 2010
  A A A

Dimarts, 27 de juliol de 2010

Beckhamologist

 

Ja he tornat, per fi puc posar accents!

Beckhamologist

 

Imprimir ·  Comentaris (2)


 

Dijous, 22 de juliol de 2010

Una noticia curiosa

  a estic a punt de tornar a casa, passo els darrers dies intentant coneixer els barris de Londres pels que mai he passejat. Ahir em va tocar Southbank, la vora del riu estava plena d'estudiants de la London Southbank University fent la graduacio, tots amb togues i birrets, tots acompanyats de pares orgullosos i lluint vestits nous. Entre tota aquesta joia, viag seure a dinar en una terrassa per aprofitar el sol del migdia a la capital. Al meu costat hi havia una parella, una parella d'aquelles que  sembla que ja s'ho hagi dit tot, d'aquelles que no te complexes i pot passar un dinar en silenci cadascu en el seu mon.  Ella llegia un llibre en frances i ell fullejava un diari sensacionalista angles, 'The Sun' . Mai m'hauria fixat en les noticies d'un diari groc com aquest pero la portada era mes impactant que de cosutm (Ja es dificil de dir).

En el si d'una familia negra, mare negre, pare negre i dos fill, obviament negres ha nascut un bebe blanc, ros i amb els ulls clars. Els experts descarten que sigui un nen albi. Us deixo el link amb la noticia.

Noticia al THE SUN

Com sempre, perdo per la manca d'accents!

 

Imprimir ·  Comentaris (3)


 

Diumenge, 18 de juliol de 2010

El Soho i altres zones gays

  Avui escric amb molta mes calma I tranquil.litat: 34 dels 55 nois van marxar ahir cap a Barcelona i ara som dos leaders al carrec de 21 nois que, tan sols, semblen inofensius.
Abans d’ahir, perque es puguessin acomiadar be de la ciutat, els vam deixar tot el dia lliure per Londres, d’aquesta manera, per nosaltres aqeuella estona tambe va ser una mena de microvacances. Vam anar a dinar en un tailandes del Soho. Sempre m’ha encantat el Soho i pensant-ho be, he arribat a la conclusio que m’agraden moltes de les zones gays de les ciutats.

A Paris no podia viure sense passejar o anar a fer una copa al Marais, la moda, l’art i la 'charme' del barri em tenien el cor robat. ‘Le troisieme’ te un encant especial i es considera la zona gay de Paris, de fet hi ha molts bars on, sent dona, ni tan sols et deixen entrar. Quan passo l’estiu a casa, no puc prescindir d’anar a la platja de Sitges, deixant de banda les cales de la costa brava, es el meu poble de platja preferit s’hi respira un aire diferent no sabria com explicar-ho. La setmana passada vam anar d’excurcio a Brighton, no ho sabia pero es veu que es com el ‘Sitges’ d’Anglaterra, els anglesos en diuen ‘London by the sea’ perque molta gent de la capital hi estiueja, pero a mes a mes, te fama de ser un poble de referencia pels gays. Brighton te molt que envejar a Sitges pero no deixa de ser un lloc bonic per passar-hi un  dia assolellat. La darrera vegada que vaig anar a Madrid, un bon amic em va portar a Chueca, no hi havia estat mai i haig de reconeixer que tambe em va encantar, les botigues, la moda, l’ambient, les terrasses, els colors, el caliu… un barri acollidor, diferent, cool, net…

Despres de reflexionar sobre tots aquests indrets, he pensat que poden passar dues coses: O que els gays, dotats d’un bon gust extrem, s’hagin anat instal.lant en llocs que ja eren bonics o que hagin convertit zones previament anodines en barris i pobles amb encant i, el que es mes interessant, en zones extremadament cares. Pel que fa a la primera caracteristica seria facil atribuir-ho al bon gust del col.lectiu, a les ganes de viure en zones arreglades, netes, cools…. I pel que fa a la segona caracteristica, podriem atribuir-ho a l’alt poder adquisitiu que tenen, per regla general, molts gays. Els gays son per norma DINKS (Double income no kids), a mes el ‘double income’ es potent ja que cap dels dos ha de renunciar a un desenvolupament de la seva carrera professional per deidicar-se als fills, a la casa i a la familia, com sol passar en les parelles tradicionals, aixo fa que ambdos membres d’una parella puguin arribar a ocupar llocs de responsabilitat i per tant guanyar molts diners, i per tant poder viure en aquestes zones que tan m’agraden i on tan m’agradaria poder viure-hi algun dia!

Com sempre, perdoneu pels accents!

 

Imprimir ·  Comentaris (3)


 

Divendres, 16 de juliol de 2010

Una vida itinerant, aprenent!

  Avui, potser per culpa de la formacio del meu company de feina: Enginyer de ponts i camins, hem dedicat una bona part del dinar a parlar de la psicologia del transport. En Ferran m'ha fet veure que la nostra es una especie que es desplaca continuament: De casa a la feina, de la feina a comprar, de comprar a... en fi, que si anem sumant gastem una bona part del nostre temps desplacant-nos. Tot i que els humans preferim dedicar temps al desplacament que a l'espera (preferim tardar 20 minuts per arribar a un lloc que no tardar-ne deu i esperar durant uns altres 10), hem arribat a la conclusio que si gastem tant temps en els desplacaments hem d'aconseguir fer aquests petits trajectes agradables, gaudir-los, fer-los utils, aprendre.

Avui, doncs, mentre tornavem amb tren de Londres (el campus esta a uns 20 minuts de la capital) hem aplicat el que hem estat parlant durant el dinar i hem convertit una converca aparentment adolescent en una classe d'argot juvenil, o de neologismes. La paraula que mes m'ha sorpres ha estat 'REXU'. Quan he sentit aquesta paraula pel meu cap han passat un seguit de pensaments consecutius.  En un primer moment la meva reaccio ha estat de critica vers uns adolescents que no parlen be, despres m'he sentit extremadament gran, he entes com se sentien els pares quan vaig comencar a utilitzar, per exemple, la paraula 'Friki', despres he intentat imaginar que volia dir (cap resposta coherent) i despres he passat a preguntar-ho.

Pels que encara ho vulgueu saber que vol dir 'REXU' us dire que es un diminutiu de 'REXULA' i pels que, com jo, segui sense entendre res, us dire que es el que els de la meva generacio enteniem per 'QUILLA'. M'ha costat deduir-ho perque quan m'han comencat a descrirue les 'REXULAS' ,  la descripcio tampoc coincida amb la que entenia per 'QUILLAS' m'han dit que son les 'tipiques' amb botins Adidas, pantalons molt arrapats... jo les hagues descrit com aquelles que porten top, pantalons acampanat una cinta blanca al principi del front i molta, molta molta, molta gomina al cabell. En fi, que cap dels meus nens fa servir la paraula 'QUILLA' i que les coses canvien i estar a prop dels adolescents et fa creixer i aprendre, no nomes aquesta anecdota linguista sino moltes altres coses que ja explcare en un altre post.


(Com sempre, perdo per la manca d'accents)

 

Imprimir ·  Comentaris (2)


 

Dijous, 15 de juliol de 2010

No som racistes, som classistes

  Fa molt temps que penso que la nostra societat ja no es racista, que ja no jutja les persones pel seu origen ni per la seva procedencia o color de pell, sino per la classe social a la que pertany, pels diners que te i per la feina que fa. Fins ara nomes ho pensava pero aquests dies ho he pogut constatar.

La majoria dels 'meus nens' (m'agrada  anomenar aixi als estudiants dels quals soc responsable) son fills de families benestants, de classe social mitja-alta, nens que malgrat la crisi, que segur que ha efectat els seus pares, poden permetre's el luxe de passar tres setmanes aprenent angles a UK.

Ara molts dels nens que van ser adoptats fa 10 anys ja son adolescents i alguns han vingut a fer aquests summer camps a Anglaterra. Jo en tinc dos, de nens adoptats, uun  es de Bolivia i l'altre de la India, un te el nom catalanitzat, l'altre no, un es fill d'una reconeguda familia catalana, l'altre te un cognom anonim pero els dos estan totalment integrats amb el grup i no han tingut cap mena de problema de discriminacio.  Aqui, en aquesta residencia, els eencarregats de la neteja son majoritariament indis o paquistanesos, el seu angles te un accent estrany i passen per les habitacions sense comunicar-se amb els estudiants. Molts estudiants els menysprecien i ignoren i segurament seria molt complicat que es fessin amics dels seus fills tot i que son del mateix origen d'un dels meus estudiants que tan estimen i ajuden.

Tot aixo em fa constatar, doncs, que la nostra societat no enten de races sino de classes. Que els nens no jutgen segons l'origen sino la butxaca!

Perdo per la manca d'accents

 

Imprimir ·  Comentaris (3)


 

calendari




Els límits
Salvador Sostres

No saber res de res
Miquel Colomer

Protegir el consumidor
Jordi de la Torre Anglada

El Pacte dels Superherois
Otger Miralles

Zona de mesquites
Ferran Caballero Puig

Laporta i joventut
Joan Solà i Eduard Garcia

Finestres
Alícia Albert Fàbregas

No hi ha vot útil
Roger Cuscó Puigdellívol

Adéu estiu
Oriol Miralles Gallifa

Kissinger
Pere Panyella

Ser feliç (o no)
Abel Ramon Vidal

Retorn a Sarrià
Manel Berga i Alegre

Una nit d'Agost
Jon Salinas Aspa

Culte a la immolació social
Sergi Villanueva Mateu