|
Dimarts, 27 de juliol de 2010
Beckhamologist
Imprimir ·
Comentaris (2)
Dijous, 22 de juliol de 2010
Una noticia curiosa
| |
a estic a punt de tornar a casa, passo els darrers dies intentant
coneixer els barris de Londres pels que mai he passejat. Ahir em va
tocar Southbank, la vora del riu estava plena d'estudiants de la London
Southbank University fent la graduacio, tots amb togues i birrets, tots
acompanyats de pares orgullosos i lluint vestits nous. Entre tota
aquesta joia, viag seure a dinar en una terrassa per aprofitar el sol
del migdia a la capital. Al meu costat hi havia una parella, una
parella d'aquelles que sembla que ja s'ho hagi dit tot, d'aquelles que
no te complexes i pot passar un dinar en silenci cadascu en el seu
mon. Ella llegia un llibre en frances i ell fullejava un diari
sensacionalista angles, 'The Sun' . Mai m'hauria fixat en les noticies
d'un diari groc com aquest pero la portada era mes impactant que de
cosutm (Ja es dificil de dir).
En el si d'una familia negra,
mare negre, pare negre i dos fill, obviament negres ha nascut un bebe
blanc, ros i amb els ulls clars. Els experts descarten que sigui un nen
albi. Us deixo el link amb la noticia.
Noticia al THE SUN
Com sempre, perdo per la manca d'accents!
|
|
Imprimir ·
Comentaris (3)
Diumenge, 18 de juliol de 2010
El Soho i altres zones gays
| |
Avui escric amb molta mes calma I tranquil.litat: 34 dels 55 nois van
marxar ahir cap a Barcelona i ara som dos leaders al carrec de 21 nois
que, tan sols, semblen inofensius.
Abans d’ahir, perque es
puguessin acomiadar be de la ciutat, els vam deixar tot el dia lliure
per Londres, d’aquesta manera, per nosaltres aqeuella estona tambe va
ser una mena de microvacances. Vam anar a dinar en un tailandes del
Soho. Sempre m’ha encantat el Soho i pensant-ho be, he arribat a la
conclusio que m’agraden moltes de les zones gays de les ciutats.
A Paris no podia viure sense passejar o anar a fer una copa al Marais,
la moda, l’art i la 'charme' del barri em tenien el cor robat. ‘Le
troisieme’ te un encant especial i es considera la zona gay de Paris,
de fet hi ha molts bars on, sent dona, ni tan sols et deixen entrar.
Quan passo l’estiu a casa, no puc prescindir d’anar a la platja de
Sitges, deixant de banda les cales de la costa brava, es el meu poble
de platja preferit s’hi respira un aire diferent no sabria com
explicar-ho. La setmana passada vam anar d’excurcio a Brighton, no ho
sabia pero es veu que es com el ‘Sitges’ d’Anglaterra, els anglesos en
diuen ‘London by the sea’ perque molta gent de la capital hi estiueja,
pero a mes a mes, te fama de ser un poble de referencia pels gays.
Brighton te molt que envejar a Sitges pero no deixa de ser un lloc
bonic per passar-hi un dia assolellat. La darrera vegada que vaig anar
a Madrid, un bon amic em va portar a Chueca, no hi havia estat mai i
haig de reconeixer que tambe em va encantar, les botigues, la moda,
l’ambient, les terrasses, els colors, el caliu… un barri acollidor,
diferent, cool, net…
Despres de reflexionar sobre tots
aquests indrets, he pensat que poden passar dues coses: O que els gays,
dotats d’un bon gust extrem, s’hagin anat instal.lant en llocs que ja
eren bonics o que hagin convertit zones previament anodines en barris i
pobles amb encant i, el que es mes interessant, en zones extremadament
cares. Pel que fa a la primera caracteristica seria facil atribuir-ho
al bon gust del col.lectiu, a les ganes de viure en zones arreglades,
netes, cools…. I pel que fa a la segona caracteristica, podriem
atribuir-ho a l’alt poder adquisitiu que tenen, per regla general,
molts gays. Els gays son per norma DINKS (Double income no kids), a mes
el ‘double income’ es potent ja que cap dels dos ha de renunciar a un
desenvolupament de la seva carrera professional per deidicar-se als
fills, a la casa i a la familia, com sol passar en les parelles
tradicionals, aixo fa que ambdos membres d’una parella puguin arribar a
ocupar llocs de responsabilitat i per tant guanyar molts diners, i per
tant poder viure en aquestes zones que tan m’agraden i on tan
m’agradaria poder viure-hi algun dia!
Com sempre, perdoneu pels accents!
|
|
Imprimir ·
Comentaris (3)
Divendres, 16 de juliol de 2010
Una vida itinerant, aprenent!
| |
Avui, potser per culpa de la formacio del meu company de feina:
Enginyer de ponts i camins, hem dedicat una bona part del dinar a
parlar de la psicologia del transport. En Ferran m'ha fet veure que la
nostra es una especie que es desplaca continuament: De casa a la feina,
de la feina a comprar, de comprar a... en fi, que si anem sumant gastem
una bona part del nostre temps desplacant-nos. Tot i que els humans
preferim dedicar temps al desplacament que a l'espera (preferim tardar
20 minuts per arribar a un lloc que no tardar-ne deu i esperar durant
uns altres 10), hem arribat a la conclusio que si gastem tant temps en
els desplacaments hem d'aconseguir fer aquests petits trajectes
agradables, gaudir-los, fer-los utils, aprendre.
Avui,
doncs, mentre tornavem amb tren de Londres (el campus esta a uns 20
minuts de la capital) hem aplicat el que hem estat parlant durant el
dinar i hem convertit una converca aparentment adolescent en una classe
d'argot juvenil, o de neologismes. La paraula que mes m'ha sorpres ha
estat 'REXU'. Quan he sentit aquesta paraula pel meu cap han passat un
seguit de pensaments consecutius. En un primer moment la meva reaccio
ha estat de critica vers uns adolescents que no parlen be, despres m'he
sentit extremadament gran, he entes com se sentien els pares quan vaig
comencar a utilitzar, per exemple, la paraula 'Friki', despres he
intentat imaginar que volia dir (cap resposta coherent) i despres he
passat a preguntar-ho.
Pels que encara ho vulgueu saber que
vol dir 'REXU' us dire que es un diminutiu de 'REXULA' i pels que, com
jo, segui sense entendre res, us dire que es el que els de la meva
generacio enteniem per 'QUILLA'. M'ha costat deduir-ho perque quan
m'han comencat a descrirue les 'REXULAS' , la descripcio tampoc
coincida amb la que entenia per 'QUILLAS' m'han dit que son les
'tipiques' amb botins Adidas, pantalons molt arrapats... jo les hagues
descrit com aquelles que porten top, pantalons acampanat una cinta
blanca al principi del front i molta, molta molta, molta gomina al
cabell. En fi, que cap dels meus nens fa servir la paraula 'QUILLA' i
que les coses canvien i estar a prop dels adolescents et fa creixer i
aprendre, no nomes aquesta anecdota linguista sino moltes altres coses
que ja explcare en un altre post.
(Com sempre, perdo per la manca d'accents)
|
|
Imprimir ·
Comentaris (2)
Dijous, 15 de juliol de 2010
No som racistes, som classistes
| |
Fa molt temps que penso que la nostra societat ja no es racista, que ja
no jutja les persones pel seu origen ni per la seva procedencia o color
de pell, sino per la classe social a la que pertany, pels diners que te
i per la feina que fa. Fins ara nomes ho pensava pero aquests dies ho
he pogut constatar.
La majoria dels 'meus nens' (m'agrada
anomenar aixi als estudiants dels quals soc responsable) son fills de
families benestants, de classe social mitja-alta, nens que malgrat la
crisi, que segur que ha efectat els seus pares, poden permetre's el
luxe de passar tres setmanes aprenent angles a UK.
Ara molts
dels nens que van ser adoptats fa 10 anys ja son adolescents i alguns
han vingut a fer aquests summer camps a Anglaterra. Jo en tinc dos, de
nens adoptats, uun es de Bolivia i l'altre de la India, un te el nom
catalanitzat, l'altre no, un es fill d'una reconeguda familia catalana,
l'altre te un cognom anonim pero els dos estan totalment integrats amb
el grup i no han tingut cap mena de problema de discriminacio. Aqui,
en aquesta residencia, els eencarregats de la neteja son
majoritariament indis o paquistanesos, el seu angles te un accent
estrany i passen per les habitacions sense comunicar-se amb els
estudiants. Molts estudiants els menysprecien i ignoren i segurament
seria molt complicat que es fessin amics dels seus fills tot i que son
del mateix origen d'un dels meus estudiants que tan estimen i ajuden.
Tot aixo em fa constatar, doncs, que la nostra societat no enten de
races sino de classes. Que els nens no jutgen segons l'origen sino la
butxaca!
Perdo per la manca d'accents
|
|
Imprimir ·
Comentaris (3)
|
