M'agrada llevar-me amb un Starbucks, els esmorzars dels hotels no m'atreuen.Encara que siguin bons hotels, prefereixo cercar un Starbucks i comprar el diari, respirar el primer aire del matí de la ciutat acabada d'estrenar.A las set del matí Madrid està buida com qualsevol altre ciutat mediterrània.Hi ha una campanya (es va esmentar un programa de Gemma Nierga, a 4 ) per despenalitzar de facto les conductes dels venedors ambulants de productes falsificats.Darrera d'aquesta campanya, hi ha demagògia i desconeixement.Les màfies dedicades a la venta de productes falsificats són molt poderoses i amaguen, entre d'altres fets, explotació infantil a països del tercer món.Un fiscal diu que hi ha gent que vol jugar a Robin Hood, però sempre amb els diners dels altres.

Madrid s'ha despertat alegre.Al migdia ens hem creuat amb Coque Malla, dels Ronaldos i se'l veia content.Aprop de l'Hotel actua Sara Baras.Al teatre de la Plaça Santa Ana es representa una obra de teatre protagonitzada per Blanca Portillo.També es pot veure "Días de Vino y Rosas" amb Carmelo Gómez.Conversa amb un taxista de l'Atleti, un clàssic de la ciutat.A totes les parades d'autobús, cartells del nou disc de Fangoria, amb una fotografia d'Alaska i Nacho Canut.

Estem discutint si s'ha d'aprovar una llei, com han fet els anglesos, per protegir especialment les marques relacionades amb els grans esdeveniments esportius.Amb època de crisi, el patrocini per les olimpíades o els mundials de futbol esdevé fonamental.Ara toca Londres 2012.Si els anunciants no veuen garantida la seva inversió la cosa està difícil.Ara bé, aquesta llei especial no pot resultar antipàtica, ni permetre pràctiques absurdes com les de Sidney, on et feien treure les etiquetes de productes no oficials, com Coca-Cola, en el recinte olímpic.

Aquí serveixen les cerveses en gots petis i molt freda.Fa sol, i provem unes croquetes de bacallà excel·lents en un dels bars més típics i antics de Madrid.La candidatura de Madrid 2016 a les olimpíades és forta, però Londres 2012, resta possibilitats pel fet de tractar-se de ciutats europees i també la candidatura de Chigago 2016, per Obama, es clar.La gent valora les millores que s'han fet a la ciutat per preparar la candidatura, malgrat queixar-se de les les obres.

Diu Eto'o a Sportweek que no li agraden els jugadors que fan petons a la samarreta perquè després quan reben una bona oferta canvien d'equip sense cap remordiment.Afegeix que el club del seu cor és el Mallorca i que actualment treballa al Barça.Eto'o és sincer.Un exemple de jugador  compromès és Puyol o Xavi, o el mateix Raúl que ahir va marcar el seu gol número 309 i ja ha superat Di Stéfano.La resta són professionals i és bo que ho reconeguin, que no t'enganyin.Eto'o fa gols i deixa de banda el sentimentalisme populista.Remember Ronaldinho?

Recullo el guant dels lectors.La Sra.Nebrera té l'indubtable valor de la independència enfront l'aparat del partit popular.Sería una excel·lent candidata per CIU, de fet, guanyaria les eleccions folgadament.Com el Sr.Piqué. Comparin a Tremosa (un que va votar contra l'Estatut i la Constitució Europea) amb la Sra.Nebrera, la cosa està clara.

Ecolto els Placebo, un dels millors grups britànics de l'actualitat, Bowie i glam rock passats per una batedora de guitarres inflamades i melodies èpiques rodones."Meds" el seu disc del 2006, és imprescindible, romànticament captivador.Brian Moloko és una de les personalitats més interessants del panorama musical.Intrigant i misteriós.Aquesta personalitat es detecta clarament al múscul intel·lectual del seu grup.

Diumenge al matí, nova visita a La Chitarra, el millor italià de Barcelona.Es tracta d'una petita tenda, amb producte artesanal elaborat per italians.Situada al cor de Gràcia.Una delícia.Tenen un póster de Terence Hill i Bud Spencer "Io Sto Con Gli Ippopotami" que em recorda les pel·lícules de la infància. 

Placebo-A Song To Say Goodbye