08/10/2014

Xabier Barrena

4 minuts · 826 paraules

Xabier Barrena, corresponsal polític d’El Periódico, ha estat l’únic periodista polític capaç d’obtenir en els darrers mesos significatives exclusives sobre el procés, i ha sabut explicar amb encert i agudesa el que passava a cada moment. Sobretot a Esquerra, que és la seva especialitat, però també en general. Jo també he publicat moltes exclusives, i molt majoritàriament, el que he escrit és el que ha acabat passant. Però jo no sóc periodista ni periodista polític, i per tant no és ben bé el mateix mèrit.

Xabier Barrena, periodista i arquitecte, té bon gust i treballa. El seu bon gust es basa en la intel·ligència, en un escepticisme no cínic, en el profund coneixement de com funcionen els partits i les persones que els lideren. El seu bon gust es  basa també en no traslladar a les seves cròniques els seus problemes personals ni les seves ambicions professionals. Té classe escrivint, tot el que escriu té substància i no cau en la rumorologia interessada i de baixa estofa que tan sovint determina la relació entre els periodistes i els polítics. El seu interès és el periodisme i no conspirar amb aquest i amb l’altre; i tot i que ben segur que té una opinió de les coses, la veritat preval en els seus articles i procura sempre ser equànime.

A diferència dels periodistes de La Vanguardia, no viu de la filtració que els amos reben a canvi del suculent intercanvi econòmic que hi ha en joc. Tot el que explica ho ha pogut saber després de moltes hores de feina. Barrena s’estima l’ofici i l’honora; i encara conserva la fabulosa capacitat per diferenciar allò que és correcte d’allò que és fàcil. Els catalans som avui més lliures i tenim més informació per fer la nostra tria gràcies a la feina de Xabier Barrena, que és un dels pocs periodistes la prioritat del qual són els lectors i no la seva vanitat.

Si Xabier Barrena ha tingut més exclusives que els altres és perquè sense cap mena de dubte és millor que els altres, perquè té millor formació que els altres. Ell podria aixecar cases en un món periodístic de molt baixa qualitat on totes les frases cauen. Però sobretot, i això és important consignar-ho, ha tingut més exclusives i millor informació que els altres perquè ha treballat més que els altres, perquè s’ha pres la seva feina més seriosament i amb més amor que els altres, i perquè ha estat més humil i insistent que els altres.

L’immens frau que Convergència està perpetrant contra els catalans té el seu paral·lelisme en la cosa mediàtica, i els gossos de presa borden desesperats perquè veuen que el negoci se’ls acaba. Ahir Bocatorta despullava la seva impotència a can Basté, i expressava amb la seva habitual vulgaritat el terror amb què assisteix al principi de la seva extensió. Ell i els que com ells sempre han viscut de les prebendes convergents, i que han insultat la intel·ligència dels catalans per fer caixa per una altra banda, han estat i són els macarres del procés, i el que han fet amb el periodisme s’acabarà estudiant a les facultats com una de les maneres més grolleres d’insultar la llibertat d’expressió en general. Cauran. Cauran com va caure el mur. Cauran com París va ser alliberat. Cauran com un dia els soldats russos entraren a Auschwitz encara que feren massa, massa tard. Hi ha una Catalunya que caurà, la Catalunya del sobre entès comprat. La Catalunya de les rates que devoraren el capità, just abans de saltar. La Catalunya de la guàrdia jueva del gueto de Varsòvia. Cauran pel propi pes de la seva mediocritat.

Cauran amb totes les seves mentides, i els anirem a buscar.

Però tot això, com diu la cançó, serà una altra història. Ara vull agrair-te la qualitat. I les hores de moltíssim treball. La qualitat és important però sense treballar molt, no serveix gaire.

Xabier Barrena  i jo hem publicat des de fa un parell d’anys les més rellevants notícies sobre el procés sense cap filtració del Govern i extraient cada frase amb moltes hores de feina i moltes dosis d’incomprensió dels que al principi no es creien el que després es confirmava.

Entre tants periodistes amb ressentiment social, que semblen caps de premsa de les persones sobre les que escriuen, i que es creuen més llestos que els altres sent capaços d’aportar ben poques evidències al respecte, Xabier Barrena emergeix amb la seva excel·lent feina deixant en evidència tant, tantíssim fantasma.

De qui es parla en aquesta entrada?

© Salvador Sostres 2018

Projecte desenvolupat a Sitelabs